Als bancs hi ha bilions d'euros pels quals els seus propietaris no obtenen gens de rèdit. I no només no reben res a canvi sinó que hauran de començar a pagar força diners perquè els els guardin.

Davant d'aquesta situació, el Montepio de Manresa va organitzar una xerrada sobre com treure la màxima rendibilitat als estalvis, que va oferir Pere Anguila, director d'assegurances d'inversió Allianz, que, òbviament, va cantar les excel·lències d'aquest producte. Però no només això.

Per exemple, sobre el fet que la gent tingui els diners al banc i es vagin devaluant any rere any -perquè el que donen les entitats financeres als dipositaris és inferior a l'augment de l'Índex de Preus al Consum (IPC)- però que diguin que, com a mínim, tenen els diners segurs, va dir que «el que sí que és segur és que perden» capacitat econòmica. Va convidar els assistents a calcular el que suposa que durant una pila d'anys l'IPC augmenti mentre els seus diners no es revaloritzen.

A una mitjana del 2% cada any de pèrdua de poder adquisitiu va dir que en un quant temps es pot fer un bon forat.

La seva indissimulada missió era donar claus per poder-se moure amb més seguretat més enllà dels dipòsits bancaris. Anguila va receptar els fons d'inversió que la firma Morningstar qualifica amb cinc o quatre estrelles. Va explicar que al cercador de la companyia es podia saber la qualificació del fons posant el nom o el número de referència i que a l'hora de triar un fons millor que fos de qualitat.

Va explicar que els fons d'inversió de qualitat no representen una despesa superior per a l'inversor que els que es poden considerar més dolents. Així que va recomanar «que tant per tant millor comprar els bons».

Va dir que hi ha qui recomana fons d'inversió molt pitjors que altres pels interessos de col·locar aquests productes, així que millor assessorar-se. També va explicar la diferència entre fer les aportacions de cop -prima única- o progressivament, prima periòdica, per l'efecte cost mitjà que té anar periodificant les injeccions de capital.

Però va insistir sobre la necessitat d'informar-se per saber quins fons d'inversió «són bons i quins dolents». Va explicar que hi ha alternatives com invertir en or, en petroli, criptomonedes, al mercat immobiliari, els exchange-traded fund (ETF), que són els fons d'inversió cotitzats.

Va advertir que davant la complexitat d'aquest món, el més recomanable era posar-se en mans d'un expert que, a més, pertanyi a una companyia gran que pugui accedir a productes de qualitat.

Sobre la borsa va recordar que és un mecanisme perquè els impacients perdin diners i els pacients en guanyin. Malauradament, el gat escaldat de l'aigua bullent fuig i molta gent que no estava a borsa per especular sinó a mitjà termini va perdre bous i esquelles i s'estimen més que els plomin a poc a poc que de cop.