Un any i vuit mesos més tard del previst, el Palau de la Generalitat va acollir, ahir a la tarda, la cloenda de la commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa. Va ser un acte força ràpid -no va arribar ni a l'hora-, solemne i on els ponents van fer pujar l'autoestima a Manresa, incloent-hi el president Quim Torra, que va definir la celebració del 1892 com un «mite fundacional del catalanisme» i «la primera baula de la cadena de llibertat que mou el nostre poble».
La celebració, prevista per al març del 2018, es va haver d'anar posposant per l'aplicació del 155, les eleccions catalanes i les estatals. Segons va destacar l'alcalde Valentí Junyent, havia estat gràcies a la perserverança de Torra que, finalment, es va poder fer.
El to va ser molt diferent del que va marcar la inauguració dels 125 anys de les Bases, celebrada el 25 de març del 2017 al saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa i presidida per Carles Puigdemont i Carme Forcadell, aleshores presidents de la Generalitat i del Parlament i actualment a l'exili i a la presó, respectivament. Tot i que es va escaure en un dia molt plujós, aquell acte previ a la consulta de l'1-O es va encomanar d'un moment de país ple d'expectatives i en plena efervescència independentista. Ahir, el to va ser sobri, amb pocs motius per a l'alegria i l'optimisme regnants el 2017.
Amb una seixatena de persones ocupant les cadires, entre les quals l'expresident del Parlament Joan Rigol, i membres de la comissió cívica que va ajudar a organitzar l'aniversari, després de l'arribada del president de la Generalitat, l'acte va començar amb la interpretació de l'Orfeó Manresa de la peça Qué volen aquesta gent?, de Maria del Mar Bonet. Abans, hi va haver qui va aprofitar per fer-se fotos al magnífic Saló Sant Jordi on va tenir lloc, presidit per una enorme aranya. A banda i banda de la taula presidencial, on van seure Torra, Junyent i la consellera de Cultura, Mariàngela Villalonga, hi havia les demés persones que van intervenir en la vetllada, els regidors del govern manresà i els cantaires de l'Orfeó.
Jordi Rodó Rodà, comissari dels 125 anys de les Bases de Manresa juntament amb l'historiador Francesc Comas, va ser el primer a parlar. Va remarcar que la celebració s'havia produït «en un moment clau de la nostra història», va recordar qui hi va participar i va repartir agraïments per a qui havia fet possible la commemoració d'aquella primera Assemblea de la Unió Catalanista i del document que en va resultar, que va ser el primer a definir com a «mite fundacional del catalanisme».
Tot seguit va ser el torn dels actors manresans Pere Font, Carles Claret, Xavier Serrano i Ignasi Rius, que, sota la direcció d'Àngels Torrens i Fina Tàpias, es van posar en la pell de Lluís Domènech i Montaner, Àngel Guimerà, Josep Torras i Sampol i Lluís Espinalt, quatre dels delegats de la Unió Catalanista que van participar a l'assemblea de Manresa el 1892.
Després de la interpretació d' El Rossinyol per l'Orfeó Manresà, Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans, va presentar la miscel·lània que recull els discursos, ponències i demés documentació generada pels actes de celebració dels 125 anys de les Bases de Manresa. Per a ell, «la incomprensió que van patir els seus impulsors és paral·lela a la d'avui, amb dirigents polítics empresonats o a l'exili». «Sembla que la incapacitat de l'estat per entendre les reivindicacions és lluny d'esvair-se», va lamentar.
Record per Josep Rull
Junyent va voler recordar l'exconseller Josep Rull, actualment a la presó, que en un visita a Manresa l'11 de març del 2016 va esmentar en la seva dedicatòria al Llibre d'Honor de la Ciutat la proximitat de la celebració dels 125 anys de les Bases de Manresa. «Les seves paraules ens van fer prendre consciència del valor simbòlic i la significació que van tenir per al país aquells fets que van succeir a la nostra ciutat i ens van injectar la suficient dosi d'autoestima per posar-nos en marxa impulsar una commemoració que estigués a l'alçada d'aquella fita històrica del catalanisme», va remarcar.
Abans de la interpretació de l' Himne de Catalunya amb què es va tancar l'acte, Torra va aprofitar la seva intervenció per reivindicar que la repressió de l'estat «referma la nostra voluntat de perseverar i esdevé una caixa de ressonància de les legítimes aspiracions polítiques dels catalans».
