Joaquín José Martínez va ser el primer ciutadà de nacionalitat espanyola condemnat a mort després de la mort del dictador Francisco Franco. Era als Estats Units, on vivia, acusat d'un doble assassinat. Excepcionalment en va sortir. Va estar poc més de 3 anys al corredor de la mort. Del 1997 al 2001. Durant aquest temps els guàrdies van simular, diverses vegades, que l'anaven a executar, va explicar ahir a Manresa convidat per la Comunitat de Sant Egidi en la campanya Ciutats per la vida-Ciutats contra la pena de mort.
No es va estalviar cap detall del seu procés. Tampoc, que quan era als Estats Units, a Florida, era un «estúpid, un arrogant i ignorant que només pensava en mi. No era bon pare ni bon marit». També, que estava a favor de la pena de mort. «És la llei, és el sistema», va explicar que pensava aleshores.
Als 24 anys va ser detingut per un doble assassinat per una denúncia per rancúnia. Un dels morts era fill d'un cap de la policia «i van voler tancar el cas ràpid», segons va assegurar. I va acabar al corredor de la mort esperant una execució a la cadira elèctrica. «Us ho prometo. No hi havia proves, no hi havia res. Però si hagués sigut membre del jurat m'hauria cregut el que deia el fiscal perquè el sistema no s'equivoca. M'hauria condemnat a mort a mi mateix», va afirmar.
Martínez es va emocionar quan va recordar un pres del pavelló que va morir de càncer i desatès, condemnat per un crim que no havia comès. També, quan va parlar dels seus pares, que van «remoure cel i terra» per treure'l del corredor de la mort. I se'n van sortir. El pare, va relatar, va morir atropellat anys més tard a València per un motociclista de 17 anys. «Era el meu Superman. El primer que em va venir al cap va ser anar a buscar aquest nano per escarmentar-lo. Quan la meva mare em va veure tan enfurismat em va dir: no has après res?».
Per a Martínez no hi ha res que pugui alleugerir el dolor per la pèrdua d'un ésser estimat, però «el perdó és una gran lliçó. Parlo contra la pena de mort perquè no hi ha d'haver lloc per a la falta de compassió, d'humanitat, o la venjança». Ahir ho va fer primer a l'escola La Salle de Manresa i al vespre a la Casa de la Pau de la Comunitat de Sant Egidi, a la plaça Montserrat. L'acte va ser presentat per Pere Sobrerroca, que va explicar que més de 2.200 ciutats d'arreu del món faran activitats contra la pena de mort. Manresa és una ciutat per la vida, va afirmar al mateix acte el regidor de Nova Ciutadania, Cooperació i Habitatge, Jamaa Mbarki el Bachir.
