Els van preguntar de tot i ells van respondre sense vergonya, perquè, «si volem normalitat això és el que hem de fer, parlar de tot i de manera clara». Què és el primer que van pensar quan van saber que no tornarien a caminar, quin tipus de rehabilitació van fer, quins reptes tenen, com s'entrenen per participar en proves esportives d'elit i fins i tot com és la seva vida sexual... Els alumnes dels graus mitjà i superior d'esports de l'Escola Joviat de Manresa van compartir ahir una matinal amb l'exdiputat i president del PdeCAT, David Bonvehí, el motorista Òscar Lanza i el ciclista Xavier Caballol, en què els tres van explicar la seva experiència després de tenir accidents que els van limitar la mobilitat.

Una vuitantena d'alumnes van omplir la sala d'actes de la Joviat i van escoltar atents la narració dels tres convidats, que van explicar com s'havien refet després dels accidents que els havien deixat en cadira de rodes o, en el cas de Caballol, sense una cama. També van respondre les preguntes de la periodista Aurora Rodríguez, que moderava la jornada, i les que van fer els estudiants, que han estat treballant el tema de les discapacitats a l'aula. La vivència de cada convidat és molt diferent, i també ho és la vida que fan ara, però els uneix el fet que han hagut de tirar endavant amb una limitació sobrevinguda de sorpresa i que el que volen és que ningú els compadeixi, «que no n'hi ha per tant», va afirmar Lanza en la seva intervenció.

Manresà de naixement però ara resident a Andorra, Lanza va tenir el 2005 una greu caiguda en un circuit de motocròs. Quan va veure que no podia moure les cames va pensar que «allò s'havia acabat, que mai més podria tornar a caminar ni a fer esport». Però, al contrari, va ser l'esport el que li va donar una segona oportunitat. No té mobilitat a les cames però competeix amb una handbike, una bicicleta que es fa moure amb les mans. Participa en marxes cicloturistes, fa esquí i té la seva pròpia empresa de gestió esportiva. Es va definir com un boig de l'esport: «Molts em diuen que és perillós el que faig, però més ho seria quedar-me a casa, no?». L'esportista va mantenir l'atenció dels alumnes amb un relat sincer, també quan els joves li van preguntar com s'ho feia per mantenir relacions sexuals. «Quan em vaig quedar sense parella pensava que no em menjaria ni una rosca, però em va sobtar l'acceptació que tenia entre les dones la cadira de rodes. M'he de posar unes injeccions per tenir ereccions, però gaudeixo d'una vida sexual totalment plena», va assegurar, entre aplaudiments.

Bonvehí, per la seva banda, va afirmar que no ha estat víctima de discriminació per la seva condició física: «M'han tractat igual de bé, o de malament, que a la resta». Bonvehí va ser el primer diputat en cadira de rodes al Parlament de Catalunya. Preguntat sobre si les ciutats estan adaptades per a persones amb mobilitat reduïda, va expressar que en general no té cap problema. La seva cadira porta un motor que li permet anar per tot arreu, «fins i tot pujar per la Baixada dels Drets». Això sí, Bonvehí es va queixar que no és senzill «trobar un lloc on et puguis sondar o fer les teves necessitats bàsiques», pel fet que molts bars i establiments no tenen lavabos adaptats. Un altre tema que l'exdiputat bagenc va posar sobre la taula va ser el de les pensions per invalidesa: «Estem treballant en el disseny d'un sistema que permeti que la gent que cobra la pensió també pugui cobrar per treballar. Ara, si reps aquest subsidi, has de treballar gratis!», va lamentar.

Caballol només té una cama. Li van haver d'amputar l'altra a causa d'un accident que va tenir el 2007, en un circuit d'enduro, quan el gel va fer que li marxés la moto i acabés xocant contra una roca. Se li van seccionar l'aorta i la femoral. Ara treballa com a mecànic de mines al Berguedà i compagina la feina amb la bicicleta. Ha competit en diverses proves esportives d'elit, entre aquestes la Titan Desert, en la qual ha participat dos cops. Caballol va dir que poc després de l'accident va conèixer un noi amputat, esportista, que el va fer adonar-se que, «si ell podia, jo també».