Les jornades de descompte i Internet redueixen el pes del Nadal al comerç local de Manresa

La reducció relativa de la importància de la campanya de Nadal per als negocis locals de la capital del Bages es reflecteix en els comptes. Marta Estrada, encarregada de la botiga Estrada Joiers del passeig de Pere III de Manresa, explica que avui dia el negoci de la venda de joies al detall «és menys estacional» que abans, tot i que la campanya de Nadal encara suposa «com a mínim el 20% de les vendes de l'any». Estrada s'ha fixat com a objectiu de la campanya d'enguany assolir la xifra de facturació de l'any passat. «Si ho aconseguíssim, estaríem contents», apunta Estrada.

Per la seva part, Màrius Márquez, propietari d'Electrodomèstics Márquez, també és del parer que la campanya de Nadal ja no té el pes que tenia fa uns anys. «Abans era una altra cosa», assegura. Márquez, que sol assolir el 15% de les vendes anuals durant la campanya de Nadal, atribueix aquest canvi a dos factors. D'una banda, al fet que cada vegada hi ha «més dies de rebaixes». De l'altra, a la «saturació» del mercat d'electrodomèstics. En aquest sentit, explica que, en un moment en què «tothom té de tot» i els aparells «són més barats», cada vegada es fa més difícil d'augmentar les vendes gràcies als «productes estrella» de l'any..

Segons Laura Ramírez, de la sabateria Torra, un dels efectes de la multiplicació de les jornades de descomptes és que la campanya de Nadal «cada vegada comença més tard». Ramírez apunta que, per al seu negoci, el consum lligat a la campanya de Nadal creix de manera «important» a partir del 15 de desembre. «Aquests deu dies són molt bons», assegura.

Per la seva banda, Valentí Cardona, propietari de la botiga de roba multimarca Iglesias Moda, apunta que, tot i que durant la campanya de Nadal factura «el doble» que en un mes «fluix», augmentar les vendes en aquest període «és molt complicat», ja que el mercat de la roba multimarca és «un sector molt madur». Cardona també coincideix amb la majoria de comerços entrevistats que la proliferació de jornades de descomptes ha contribuït a diluir en part la importància de la campanya de Nadal, tot i que encara és un dels períodes de consum més elevat de l'any.

Per a Neus Suárez, propietària de la botiga de moda íntima homònima del carrer de Carrió de Manresa, la campanya de Nadal és «fonamental» per fer caixa i poder mantenir el negoci. «Com que venc banyadors, la campanya d'estiu també és molt profitosa, però no ho és tant com la de Nadal, en què venc el doble que en els mesos fluixos», explica.

Per la seva banda, David Augé, propietari de les dues botigues de roba multimarca de La Creadora, apunta que avui dia «és molt difícil» fer previsions de vendes per la campanya de Nadal perquè «tot és molt canviant», fent referència tant al calendari comercial com a les noves formes de venda. Augé, que estima que les vendes de la campanya de Nadal d'enguany suposaran el 15% de la facturació anual, apunta que enguany, des de la Fira de Sant Andreu fins passada la Diada de Reis, el calendari comercial «és molt intens».

Pocs contractes temporals

Un dels efectes més significatius en l'àmbit laboral dels canvis en la campanya de Nadal és que els comerços que abans contractaven personal per cobrir pics de feina ara no ho solen fer. Així, el propietari d'Electrodomèstics Márquez explica que, d'uns anys ençà, la càrrega de feina extra dels dies de Nadal se la reparteixen entre els sis treballadors fixos de l'empresa. «Abans sí que contractàvem més gent. Ara, com que no hi ha tanta feina i no facturem tant, no ens ho podem permetre», assegura Márquez.

L'encarregada de la botiga Estrada Joiers, Marta Estrada, tampoc sol contractar treballadors temporals durant la campanya de Nadal, tot i que ho ha fet de vegades. «Som tres persones, a la botiga. Si hi ha més feina, l'assumim nosaltres», apunta Estrada.

Per la seva banda, Ernest Soler, gerent de la botiga de roba multimarca Joan Soler, explica que no contracta treballadors durant la campanya de Nadal. Ramírez, Suárez i Uró també admeten que no amplien la plantilla per cobrir les càrregues de feina extra. Tampoc ho fa Mireia Martín, encarregada de la franquícia de Calzedonia del carrer d'Àngel Guimerà de Manresa, on treballen set persones.

D'altra banda, de la desena de comerços entrevistats, n'hi ha tres que sí que solen contractar treballadors només per a la campanya nadalenca. Pel que fa a Iglesias Moda, Cardona explica que cada any necessiten «alguns reforços per als dies festius, una persona més, com a màxim dues». A les botigues de La Creadora, on treballen vuit persones tot l'any, per Nadal també contracten «un parell de persones de suport», explica Augé. Finalment, Núria Viñas, encarregada de la botiga de bosses de mà i malates Farrés 39, apunta que per Nadal amplien la plantilla «si convé», tot i que el més freqüent és que es reparteixin la feina extra entre els tres treballadors fixos de l'empresa.

Estratègies de supervivència

La competició de les grans superfícies comercials i els nous hàbits de consum en plataformes de distribució en línia són un repte per al comerç local. Davant d'aquest escenari, per atraure els clients i fidelitzar-los les botigues de la ciutat utilitzen diverses estratègies.

La clau per sobreviure en aquest entorn és, segons Estrada, ser capaç d'oferir «un producte diferent del que es pot trobar a les grans superfícies o a internet». En aquest sentit, assegura que, si bé les plataformes de distribució en línia són una competència «molt dura» en la venda de productes de marca, «oferir un producte propi amb un estil molt personal et fa únic i, per tant, més difícil de substituir» en el mercat.

Segons Ramírez, de la sabateria Torra, l'única estratègia de què disposa el petit comerç és la «personalització», tant en la selecció del producte com en l'atenció al client. «No podem competir amb les grans superfícies i internet en quantitat i rapidesa», admet. Per la seva part, Cardona també apunta aquesta idees: «Triem molt bé els productes que mostrem als clients, i mirem d'escoltar-los, conèixer els seus gustos i necessitats, i tractar-los bé».

Per a Márquez, «el competidor» són les plataformes en línia. Així, assegura que ja no venen «alguns productes» perquè la majoria de clients els compren per internet. «D'altra banda, hi ha productes en què internet no té tanta incidència, com ara les neveres o les rentadores, ja que nosaltres oferim al client el valor afegit del transport a casa».

Aprofitar les característiques particulars del producte per oferir un valor afegit al servei és el que fa Suárez a la seva botiga del carrer de carrió. «Com que ja fa temps que el negoci funciona i venem productes de moda per a àvies, mares i filles, hem establert una relació molt estreta amb moltes de les nostres clientes», apunta.