La guanyadora del 5è Premi del Consell de Gent Gran de Manresa, Sussi Garcia Soldevila (Vallhonesta, Sant Vicenç de Castellet, 1943), és una infatigable seguidora dels actes socials i culturals de la ciutat. Molt activa a les xarxes socials, com si d'una mil·lennista es tractés, és membre del Consell de Gent Gran de l'Ajuntament de Manresa i exregidora de Cultura de l'Ajuntament d'Artés. Un dels seus propòsits és fer una exposició fotogràfica de diferents cares de gent gran d'arreu del món.

Vostè és una persona jubilada, però no para quieta.

Jo sempre he estat una persona molt activa i m'he anat enredant amb tot el que podia. I sempre he pensat que quan acabés el que estava fent dedicaria més temps a mi mateixa, però sempre acabo trobant alguna altra cosa nova per fer.

També es mou per les xarxes socials. Què la va motivar a endinsar-se en aquest món?

Quan treballava em van dir a la feina que o aprenia informàtica o me n'anava al carrer, i per tant vaig fer cursets per aprendre'n. Però en aquell moment no existien les xarxes socials. Llavors al Casal de la Gent Gran de la Generalitat els vaig dir que hi posessin wifi, i jo mateixa vaig fer de professora per als que no sabien informàtica. Vaig aprendre a fer anar les xarxes socials per poder estar més en contacte amb la meva neta, que ens veiem molt poc.

Quin és el seu dia a dia?

Fa uns quatre anys vaig ser membre de la junta del Casal de la Gent Gran de la Generalitat, de Manresa. Llavors va canviar la junta i l'Ajuntament, que ja em coneixia, va contactar amb mi per formar part del Consell de la Gent Gran. També estic involucrada en el Consell Comarcal, tinc una vida força entretinguda.

Parli'm d'alguna millora per a la gent gran en la qual hagi contribuït.

Visito molts ancians i també veig les seves desgràcies, que no són poques. Vam lliurar una targeta amb un número de l'Ajuntament als comerços que es van voler adherir a la campanya perquè truquessin per avisar si detectaven indicis de demència entre persones grans que hi anaven a comprar. Gràcies a això es va poder reconèixer gent que necessitava cuidadors professionals.

Alguna proposta que li agradaria posar en pràctica?

En tinc moltíssimes. Per exemple, als estudiants que són a l'institut els posaria una assignatura que consistís a agafar una persona gran i que la portés a passejar, al cinema o a qualsevol lloc per tal de fer-li companyia. M'agradaria també un espai on la gent gran i els més joves es poguessin reunir i compartir l'estona de lleure, tot i que sé que és complicat.

Per què té tanta passió per la fotografia?

De jove ja feia moltes fotografies, però un cop jubilada he pogut explorar millor aquesta afició que tinc. Llavors a poc a poc em cridaven per cobrir alguns actes i vaig anar aprenent. La gent de la nostra edat necessita distreure's amb coses que ens facin il·lusió i ens motivin.

Quina és la foto que li ha agradat més fer?

M'encanten les postes de sol i la natura. Ara, en els meus viatges m'agrada fer fotos als ancians d'arreu del món, i el meu propòsit és fer un recull de diferents cares de gent gran d'arreu del món i fer-ne una exposició.

Quantes fotos té a l'arxiu?

És molt complicat saber-ho exactament. Pensi que tinc tres o quatre discos durs plens de fotografies. En tinc moltíssimes i de tot arreu, sobretot de Manresa.

Amb qui li ha fet més il·lusió fotografiar-se?

Com que vaig a molts llocs on hi ha gent coneguda, m'agrada fotografiar-me amb aquestes persones. Per exemple, he estat en tres Congressos de Gent Gran i m'he fotografiat amb José Montilla i Artur Mas. Aquest any esperava el president Quim Torra, però amb tot el que està passant no va poder venir.

Alguna altra afició?

A part de viatjar i de tirar fotografies a tort i a dret, soc una persona a qui li apassiona les arts en general. M'encanta el teatre i la música, però no dic que no a alguna mostra d'art.

Com ha vist canviar el paisatge manresà amb els anys?

Canvia molt a poc a poc. Visc al Passeig i aquest és un lloc que no ha canviat gaire. Recordo quan van posar les gàbies a la plaça Catalunya, que van fer canviar força la imatge de la zona.