Per què la Seu de Manresa no és catedral?», va etzibar ahir una visitant de la basílica manresana de Santa Maria de la Seu. «La catedral de Manresa la tenim a Vic», va respondre el guia. «Perquè hi hagi catedral cal tenir bisbat», va aclarir. I aquí es van acabar els dubtes. La conversa es va poder sentir ahir al migdia durant la visita guiada «Els Favets de Manresa i el seu patrimoni», que amb motiu de la festivitat de la Immaculada Concepció s'ha fet aquests dies a la capella de la Puríssima del claustre de la Seu.

Construïda el 1803 sobre una capella del segle XV i sota un portal gòtic del 1551, va ser destruïda a l'inici de la guerra civil i es va utilitzar de magatzem fins que el 1993 es va restaurar el claustre de la basílica manresana i es va decidir, també, recuperar la capella amb motius barrocs. El seu principal atractiu és que desprèn història.

Va ser una iniciativa de la Confraria de la Immaculada Concepció de Maria, originària de final del segle XV, que ahir va celebrar el dia de la Puríssima a la Seu amb una missa concelebrada pel caputxí fra Valentí Serra de Manresa i el rector de la Seu, Jean Hakolimana. Amb processó inclosa a l'interior de la basílica.

La capella evoca l'època de l'assassinat del canonge de la Seu de Manresa Francesc Mulet el 1428 -que hauria ressuscitat per proclamar la seva fe en la Concepció Immaculada de Maria- i de l'avalot de les Faves el 1688, quan els canonges de la Seu van reclamar el seu dret a cobrar un delme -impost- sobre els fruits de la terra que va acabar amb una revolta contra el clergat. Els favorables a l'impost se'ls coneixia com els Favets, i els qui s'hi van oposar van rebre el sobrenom de Tremendos. «Van arribar a les mans», va relatar el guia de la visita, Ramon Prat. La revolta va començar a les Escodines, va durar quatre dies i va acabar amb 9 persones penjades a la plaça Major de Manresa, entre elles una dona que es deia Fadulla.

La visita guiada va continuar al Museu de la Seu, on els assistents van poder contemplar les joies dedicades a la Puríssima. Es té constància que n'hi havia moltes més, però van ser requisades durant el Trienni Liberal (1820-1823). Això sí, la visita va incloure una ullada al frontal florentí, la peça més valuosa del museu, i una acurada explicació d'altres peces que custodia la basílica.

La visita va acabar a la nau de la Seu, a la capella que els Favets van decidir dedicar a la Puríssima un cop es va acabar la Guerra Civil Espanyola. Els quatre euros que els visitants havien de pagar per fer la visita es destinaran a restaurar l'altar, a prop del sepulcre del canonge Mulet.