Sent la segona causa de mortalitat al món, i atès que genera un impacte econòmic anual superior als 2,4 trilions de dòlars, el càncer representa un dels reptes més grans dins el panorama científic i mèdic actual.

El càncer és una malaltia complexa, i el volum de recerca que genera és colossal. Cada any es publiquen més de 19.000 articles científics relacionats amb aquesta malaltia, però malgrat aquestes xifres astronòmiques, només una petita part de la recerca es tradueix en nous tractaments, o en eines de diagnòstic que finalment arriben al pacient. El 2018 es va assolir un nou rècord, amb 15 nous tractaments llançats en el mercat en un sol any. Evidentment, el diferencial és enorme.

Traslladar la recerca al pacient és un procés costós i lent, i les més de 700 empreses que actualment estan desenvolupant solucions per al càncer necessiten entre 10 i 14 anys per passar del primer registre de patent fins a obtenir el llum verd per tal que un nou tractament surti al mercat. Al llarg d'aquest procés, el 90 % de les solucions investigades quedaran descartades per raons d'eficàcia, seguretat o factibilitat econòmica.

La immunoteràpia

Actualment, ens trobem en un període de transició que ens porta cap a la medicina de precisió i a un dels seus vessants més potents, la immunoteràpia. Fa anys que part de la recerca científica es basa a estudiar les característiques que fan que determinats tractaments funcionin extraordinàriament bé en alguns pacients, mentre que fallen estrepitosament en d'altres. Aquestes característiques s'anomenen biomarcadors, i es poden detectar en l'organisme mitjançant proves diagnòstiques, com ara els estudis genòmics i la biòpsia líquida, les quals, un cop detectada la seva presència o absència en un pacient, permeten dissenyar estratègies de tractament personalitzades que milloren substancialment la taxa de supervivència o la qualitat de vida dels pacients.

Dins la medicina de precisió, la immunoteràpia n'és un dels camps més prometedors. El nostre sistema immunològic disposa de mecanismes per eliminar les cèl·lules cancerígenes, però en la major part dels càncers aquests mecanismes estan bloquejats, i, com a conseqüència, el càncer creix lliurement. Si aconseguim eliminar el bloqueig que té el sistema immunològic mitjançant tractaments personalitzats, el nostre cos reaccionarà, destruirà els tumors i eradicarà el càncer.

Malauradament, el nombre de pacients en els quals funcionen aquests tractaments encara és baix, i, per aquesta raó, una gran part dels esforços en recerca actuals se centren a entendre quins són els biomarcadors que permeten identificar els pacients als quals funcionarà el tractament, i a desenvolupar nous tractaments per a aquells pacients als quals no funcionen els tractaments disponibles.

Per fer-nos-en una idea, en aquest moment es duen a terme més de 450 assajos clínics per a més de 70 nous medicaments d'immunoteràpia, i el 39 % dels assajos clínics mundials estan orientats en la detecció o validació de nous biomarcadors.

I això com afecta el pacient?

Cada any, més de 18 milions de persones són diagnosticades de càncer arreu del món i aproximadament la meitat perden la vida a conseqüència de la malaltia o de complicacions derivades del seu tractament. Les possibilitats de sobreviure al càncer depenen de les teràpies o estratègies de tractament a les quals té accés el pacient i, sovint, les millors opcions no són a l'abast del pacient, bé per raons de cost, de disponibilitat geogràfica o de temps.

A Catalunya, el nostre sistema sanitari ofereix bones opcions per a una bona part dels pacients, on comitès formats per metges de diferents disciplines decideixen la millor estratègia a seguir per a cada cas. Tot i això, les mancances del sistema són òbvies, tenint en compte les limitacions en temps i recursos de què disposen els professionals del sector, que no poden explotar tot el seu potencial per cobrir amb suficient profunditat les necessitats específiques de cada un dels pacients.

En l'àmbit mundial, el panorama està marcadament polaritzat. El cost cada cop més elevat dels tractaments i de les eines de diagnòstic fa que grans masses de pacients quedin fora de tota opció decent de tractament. Aquest efecte no només es dona en països en vies de desenvolupament, sinó també en països capdavanters, com ara els Estats Units, on el volum dels anomenats NeglectedPatients, o pacients que no poden accedir a tractaments, ja sigui per raons econòmiques o geogràfiques, és cada cop més gran.

Quan un pacient rep un mal pronòstic, i les opcions que se li ofereixen no li garanteixen la supervivència, ell o la seva família acostumen a buscar desesperadament i pel seu compte alternatives que li retornin l'esperança. En aquest procés, i a causa del desmesurat volum d'informació disponible -busqueu Pancreaticcancertherapy a Google i hi trobareu més de 34 milions de pàgines web que en fan referència), pacients i famílies s'intoxiquen intentant entendre què és el que han de fer. La recerca d'informació es transforma en un malson on les poques esperances acaben perdent-se en el camí.

Marc Rafat és CEO de l'empresa HealthQuay, amb seu a Manresa