Després de denunciar la perillositat que suposa el camí de Rajadell per a vianants i ciclistes (vegeu Regió7 del 7 de novembre), l'entitat ecologista Meandre ha detallat una desena de punts conflictius i ha proposat actuacions de millora.

Per començar, l'entitat ecologista ha recordat que el camí rural de Rajadell és «un connector imprescindible, però perillós», que comunica el nucli urbà amb els itineraris del sector oest de l'Anella Verda de Manresa: la riera de Rajadell, la muntanya de Collbaix i la torre Lluvià, espais cada vegada més concorreguts per caminants, corredors i ciclistes.

Meandre ha fet un recorregut des de l'inici del camí a l'alçada del cementiri fins a la torre Lluvià.

Per començar, alerta de la precarietat del pas per a vianants només iniciar el recorregut, en un espai on considera que caldria dur a terme «una actuació més consistent».

Tot seguit apunta que, amb un simple desbrossament i aplanant-lo, el pas per vianants fins al nou crematori deixaria de presentar un aspecte tan deixat.

Més greu considera que és que la nova urbanització del voltants del crematori del polígon del Pont Nou no hagi tingut «gens en compte la continuïtat del camí per a vianants», ja que, a banda i banda del nou vial asfaltat, queda tallat, tant a l'extrem més pròxim al nucli urbà com a la banda en direcció a Collbaix i la torre Lluvià. Qualifiquen d'«incomprensible i decebedor» el fet que no hi hagi «ni un simple pas per a vianants».

Proposa que, en direcció a la torre Lluvià i per evitar xafar l'asfalt i crear un itinerari segur, s'habiliti «una vorera de tot-u o sauló a l'esquerra del camí asfaltat», ja que el pas «actualment és impracticable».

Per contra, afirmen que el camí que es va segregar per a vianants és molt utilitzat i segur, tot i que «hi caldria més manteniment».

A partir de la cruïlla cap a l'eix Transversal, el caminant ha d'envair de nou l'asfalt just en un revolt amb molt poca visibilitat. A més, a l'hivern la calçada està glaçada. Proposen «habilitar una vorera de tot-u o sauló a la dreta en direcció a Collbaix o un corriol segregat del camí a la dreta del dipòsit d'aigua».

Un cop s'arriba als plans de la torre Lluvià, alerten que «caminar pel camí asfaltat és extremadament perillós, especialment a la tarda quan es pon el sol. Els conductors poden ser enlluernats pel sol i posen en risc els vianants que caminen pel costat de la tanca de fusta».

Per acabar-ho d'adobar, al final d'aquesta recta hi ha un revolt tancat i sense visibilitat. Proposen, per això, «fer un camí segregat a l'esquerra del que hi ha en direcció a la torre Lluvià per on discorre la conducció soterrada de gas».

Meandre recorda que els plans de la torre Lluvià i els camins de la falda de Collbaix són entorns emblemàtics de l'Anella Verda de Manresa, però, malauradament, «fins ara, molt mal comunicats per a qui camina, corre o va en bicicleta». Per això esperen que les seves peticions siguin entomades per les regidories de Ciutat Verda, Mobilitat i Urbanisme.