Allunyats dels patrons cinematogràfics, Milena Florez i Mario Luna són un tipus d'heroi amb sobrepès al qual no li fa vergonya admetre que té por. I fan bé de tenir-ne perquè posen en risc beneficis multimilionaris pel fet de no estar d'acord que no els deixin pescar, conrear o caçar amb les seves mans com han fet durant segles.

Precisament el que els dona una dimensió heroica és la seva evident fragilitat en un entorn on els morts surten barats, si no gratis.

Tant l'un com l'altra van fer referència que la mort de les seves comunitats «hauria de ser silenciosa», però com que ni l'un ni l'altra pensen callar, això no serà ben bé així, si arriba a passar.

Quan una persona del públic els va preguntar què pensaven que es podia fer des d'aquí per ells, van respondre que no sabien si continuarien tenint un mitjà per guanyar-se la vida quan tornessin a casa ni si la seva vida continuaria en perill, així que van demanar acompanyament en la mesura que es pugui.

Cal tenir present que el Programa de Protecció de Defensors de Drets Humans és una eina que ofereix protecció i atenció integral a defensors i defensores de drets humans que veuen amenaçada la seva vida o integritat, a través d'una acollida de sis mesos de durada a Catalunya, i l'acompanyament a la tornada. Els farà falta.

Les barbaritats que van explicar no serien possibles sense el paraigua governamental i el silenci dels mitjans de comunicació.

Potser el govern no ho pot evitar i els mitjans ho expliquen però a la gent li és igual i no es genera un moviment de rebuig social prou potent per frenar-ho.

Potser la població indígena que es refereix a la colonització espa-nyola com «la invasió» i que es peta de riure quan ha de fer servir el topònim «el mar de Cortés» no forma un grup de pressió a tenir gaire en compte.

A Manresa, però, van protagonitzar un acte que forma part de la campanya «Justícia global. Mirades des de Manresa», presentat per Aina Font i en el qual també va intervenir Arcadi Oliveres.

«Una bogeria»

L'economista i activista social, que recentment ha estat mereixedor de la Medalla d'Or al Mèrit Cívic per la seva incansable trajectòria en favor dels drets humans i la justícia social, va assenyalar que el capitalisme neoliberal ha de ser erradicat per molts motius, però un d'ells és pels plans que aplica per aconseguir dominar els dar-rers reductes de vida salvatge del planeta. Per apropiar-se els recursos naturals de territoris que han estat aliens a la seva lògica.

Va insistir que cal trobar la fórmula d'evitar la «bogeria» que suposa que 25.000 persones morin de gana cada dia mentre va a parar a les escombraries el 30% de la producció alimentària.