El claustre del Museu Comarcal de Manresa té des de fa set anys un guardià d'excepció. O un astronauta, segons era conegut popularment el Sant Jordi que hi ha en aquest espai del museu, que entre el 1977 i el 1981 va presidir la plaça amb el mateix nom a Manresa, a la confluència del carrer de Jacint Verdaguer amb el de Bilbao.
Com que als veïns no els va agradar l'escultura, que havia de ser provisional, l'Ajuntament la va substituir finalment pel Sant Jordi que hi ha actualment. D'una estàtua feta d'acer inoxidable -de 2 metres d'alçada i amb un pes de 250 quilos- es va passar a una de pedra -de 2,30 metres d'alçada i més d'una tona de pes-, que tampoc no ha tingut una existència fàcil. No ha estat fins aquest any, de fet, que ha tornat a estar sencera.
L'escultura que havia d'anar inicialment en aquesta plaça no va arribar mai. Es tractava d'una rèplica d'un Sant Jordi de Joan Rebull que va estar un temps a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, fins que la Diputació va estrenar la nova seu al capdamunt de la Rambla de Catalunya, on es va ubicar, de cara a la Diagonal. Un encàrrec a l'artista de l'aleshores president de la Diputació, Joan Antoni Samaranch.
El Sant Jordi astronauta, que va rebre aquest nom pel seu aspecte futurista i perquè sembla que dugui un casc d'astronauta, és obra de Ferran Bach-Esteve i Massaneda. Francesc Vilà, director del Museu Comarcal, recorda que «va ser el primer que es va instal·lar a la plaça, però no va tenir una bona rebuda ciutadana» i va ser substituït per l'actual, en aquest cas obra de l'escultor Francesc Sitjar. L'un i l'altre són cessions del fons de la Diputació de Barcelona, fruit d'un concurs d'escultures sobre Sant Jordi que feia la institució.
La primera es va inaugurar el 21 de febrer de l'any 1977, coincidint amb l'estrena de la urbanització de la plaça. Malgrat ser la peça d'un autor amb una obra més que estimable, no va tenir acceptació entre els manresans, i el 24 de novembre del 1981 va ser rellevada per l'actual. El Regió7 del 26 de novembre del 1981 deia: «Un ferm Sant Jordi ha substituït l' astronauta que des del 1977 guarnia provisionalment la plaça que Manresa dedica al patró de Catalunya». A partir d'aquí, recorda Vilà, la peça «va començar un itinerari pels magatzems municipals» fins que «un dia el vam rescatar al museu i vam decidir dignificar-lo i tenir-lo presentat». La posada de llarg al claustre es va fer el 2012, dins el 22è cicle Descobertes, que serveix per rescatar obres del fons de l'equipament per donar-los una segona oportunitat.
La presentació es va fer amb la presència d'Àngela Ubasart, vídua de Bach-Esteve, acompanyada per fills i nets, que va agrair la recuperació de l'escultura, l'estil de la qual s'ubica «als darrers anys 60 i 70, en què trobaríem obres d'una estètica paral·lela a aquesta, sobretot en les d'un caire més o menys oficial», ressenya Vilà.
