El centre amb menys alumnes estrangers de Manresa no és concertat, sinó públic. El repartiment d'aquest alumnat és més desigual entre escoles públiques que no pas entre públiques i concertades a la capital del Bages, segons les dades de la comissió que estudia la segregació escolar a la ciutat.

Recentment, la Generalitat ha anunciat que vol impulsar un decret d'admissió d'alumnes per aconseguir un repartiment equilibrat de l'alumnat, que reflecteixi l'àrea de residència. El departament d'Ensenyament ha assenyalat especialment el centres concertats i ha advertit a les escoles que fan pagar una quota a les famílies que hauran de participar en el repartiment d'alumnes. En el cas de Manresa, els directors consultats estan a favor del decret, però n'hi ha que els ha molestat que la Generalitat hagi insinuat que les concertades no participen en el repartiment. I és que, a la ciutat, les diferències són sobretot entre les escoles públiques.

Les darreres dades de l'informe de la comissió assenyalen que, pel que fa a l'índex d'equitat, la diferència en l'assignació d'alumnes estrangers entre centres públics i concertats és de 0,25, mentre que la diferència entre les mateixes públiques és d'un 1,9.

Jordi Vilaseca, director de la Joviat, un dels centres concertats de la ciutat, explica que el percentatge d'alumnes estrangers i amb necessitats especials «depèn més de la realitat social i econòmica del barri on és ubicat el centre que no pas de si és públic o concertat». El responsable del centre educatiu manresà afegeix, davant l'anunci de la Generalitat, que «molts centres concertats no són un negoci, sinó un servei públic que fa pagar una quota a les famílies per la millora de les instal·lacions i per ser innovadors».

El decret, que encara s'ha d'aprovar, estableix que les escoles i instituts no han de tenir més del 10% d'alumnes amb necessitats especials (bàsicament nouvinguts que no saben parlar català ni castellà) del total de la seva zona per evitar-ne la concentració. Vilaseca assegura que la Joviat està per sobre d'aquest percentatge.

Responsables d'altres centres concertats, com Pilar Sucarrats, que està al capdavant de l'escola Mare de Déu del Pilar, explica que està a favor de les polítiques que garanteixin la igualtat i considera que «a Manresa ja s'està treballant perquè sigui així». Per la seva banda, el director de La Salle, Antoni Beltran, diu que el decret «podria augmentar la complexitat en la gestió del centre» i que, per altra banda, «pot aportar més diversitat, i això pot ser enriquidor».

Per la seva banda, l'inspector de referència a la regió central, Albert Ramírez, explica que el decret afectarà menys les poblacions que ja s'han posat mans a l'obra per introduir polítiques per aconseguir l'equitat en la distribució dels alumnes als centres.

En aquest sentit, afegeix que l'escola és un reflex de la societat i que centres amb un alt percentatge d'alumnat d'origen estranger, molts cops, descriu com és un barri determinat. Per aquest motiu considera que la lluita contra la segregació no només ha de ser a les escoles i als instituts, sinó en la millora d'inversions i serveis públics en zones determinades de la capital del Bages més desafavorides.