18 de desembre de 2019
18.12.2019

La recerca més global sobre els efectes de l'escalfament del sòl té segell manresà

Entre els coautors de l'estudi sobre els efectes del canvi climàtic hi ha Jordi Sardans i Mireia Bartrons

17.12.2019 | 22:02
Treball de camp a Islàndia.

La revista Nature Ecology & Evolution ha publicat la recerca més global que existeix fins ara sobre els efectes de l'escalfament del sòl a curt i a llarg termini. Aquesta investigació l'ha dut a terme el consorci ForHot a Islàndia. Entre els científics que el formen, i que són coautors de l'estudi, figuren el manresà investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, Jordi Sardans, i Mireia Bartrons, professora i membre del grup de recerca en Ecologia Aquàtica de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), que viu a Manresa i és del Lluçanès.

Segons el consorci ForHot, Islàndia és el millor laboratori natural per estudiar els efectes del canvi climàtic al sòl.

Les prades d'Islàndia i els éssers vius que hi conviuen reaccionen de manera molt intensa davant l'augment de temperatura durant els primers 5-8 anys, però transcorreguts més de 50 anys l'ecosistema torna a un estat estacionari més semblant a l'estat inicial. És el que demostra una recent recerca publicada a Nature Ecology & Evolution. Aquesta troballa ajudarà a inferir com afectarà el canvi climàtic els diferents ecosistemes de la Terra.

El canvi climàtic escalfarà l'aire i el mar, però també el sòl, on succeeixen processos clau per a la supervivència, com el reciclatge de la matèria orgànica o la fertilitat del terreny.

A banda de Sardans i Bartrons, altres coautors que formen el consorci ForHot són Sara Marañón i Albert Gargallo, investigadors del CREAF, i Josep Peñuelas, investigador del CREAF i el CSIC.

Durant el treball van observar que els primers anys d'escalfament del sòl l'ecosistema pateix una superreacció: el metabolisme dels microorganismes s'accelera, s'allibera carboni a l'atmosfera i la composició del sòl canvia. Però, a llarg termini, aconsegueix un nou equilibri en el qual ja no s'observen canvis bruscos: les espècies d'éssers vius són diferents o s'han adaptat i, encara que hi ha una menor concentració de carboni, nitrogen i matèria orgànica al sòl, l'ecosistema ha aconseguit un nou estat estacionari.

Els investigadors van comparar els efectes de l'escalfament en 124 elements de l'ecosistema que representaven diferents organismes vius (plantes, comunitats de microorganismes, fongs) i inerts (composició del sòl).

Moltes variables


«Un dels punts forts del nostre estudi és que comptem amb un consorci d'investigadors que estudien diferents variables als mateixos llocs: comunitats microbianes, variables químiques del sòl, la biomassa de les arrels, els nematodes, la vegetació, la quantitat de carboni... entre moltes altres variables, davant d'altres recerques que se centren en una quantitat més limitada», comenta Marañón.

Els canvis al sòl provocats per l'augment de temperatura s'estabilitzen al cap de 50 anys

La recerca es va dur a terme a prop de Hveragerdi, al sud-oest d'Islàndia, «una localització especial perquè hi ha una activitat geotèrmica que provoca que la temperatura del sòl vagi dels 0,5 als 40 graus, depenent de la distància fins als punts calents subterranis. Això permet estudiar com afecta l'augment de temperatura l'ecosistema», explica Bartrons.

Normalment els experiments per mesurar l'impacte de la temperatura del sòl no són tan antics i poques vegades duren més de 10 anys. «El més innovador de la nostra recerca és que ens permet observar els canvis als ecosistemes a molt llarg termini i determinar per primera vegada quines adaptacions pateixen els diferents elements i processos a l'ecosistema. Això és extremadament valuós», comenten els investigadors.

Per a Bartrons, «la clau d'aquesta recerca no és intentar extrapolar els canvis específics que succeeixen a les diverses comunitats vegetals, de microorganismes i d'animals d'aquesta zona a altres ecosistemes, sinó identificar els elements d'un ecosistema que són més útils per preveure els efectes del canvi climàtic a llarg termini».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2021 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya