Gerard Tobias, investigador de l'Institut de Ciència de Materials (ICMAB-CSIC), assegura que «encara cal fer més estudis per calcular les dosis òptimes i els efectes secundaris, però els resultats existents són molt prometedors».
Les nanocàpsules són formades per nanotubs de carboni, és a dir, per làmines de grafè enrotllades i segellades per les puntes. «Aquestes nanocàpsules són impermeables, ja que la paret de grafè no permet que els àtoms radioactius que hi ha a l'interior s'escampin per la resta del cos», afirma Tobias.
Els àtoms de l'interior són de samari (clorur de samari), ja utilitzat en hospitals com a pal·liatiu per metàstasis òssies. Quan es preparen les nanocàpsules, els àtoms no són radioactius. Només després de ser irradiats amb neutrons, els isòtops 152, estables, esdevenen isòtops 153, radioactius, i útils per al tractament contra el càncer.
Nanocàpsules estables
Treballar amb partícules no radioactives té múltiples avantatges: d'una banda, permet realitzar l'ompliment dels tubs i processat en qualsevol laboratori, sense necessitat d'instal·lacions radioactives. També redueix la generació de residus i l'exposició dels investigadors a la radiació. A més, permet alleujar la limitació de temps que imposa l'ús d'elements radioactius, ja que aquests requereixen una manipulació generalment molt més ràpida.
Les nanocàpsules es poden emmagatzemar sense cap tipus de requeriment especial fins al dia de la seva utilització.
L'estudi ha estat realitzat per un equip internacional format per investigadors de l'ICMAB-CSIC i l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), centres d'investigació del Regne Unit, França, Grècia, República Txeca i Itàlia, i l'empresa Cis Bio International , dins el projecte europeu RADDEL (Radioactivity delivery).
Recerca de gran interès
Tobias va ser el primer científic manresà a aconseguir, fa 3 anys, un premi del Consell Europeu de Recerca amb una dotació econòmica de 2 milions d'euros.
Va ser un dels tres premis Consolidator Grants atorgats a l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona, dirigit pel també manresà Xavier Obradors, que va qualificar el projecte de combatre el càncer amb nanomedicina «de molt interès per al gran públic».
