El recompte semestral del padró d'immigració dibuixa un retrat fidel de la situació de la població nouvinguda a Manresa, malgrat que les dades no siguin definitives (vegeu L'apunt). Segons el darrer (de juny del 2019), la davallada d'immigrants per la crisi i l'estancament posterior han quedat enrere. Tant la xifra de la població total (78.830) com la de la nouvinguda (14.465) són de rècord.

Si en data de l'1 de gener la població total, segons l'actualització del padró municipal, se situava en les 77.743 persones, quantitat que es va aprovar en el darrer ple municipal (vegeu edició del 20 de desembre passat) i que suposava arribar al seu màxim històric, el juny ja gairebé s'enfilaven a les 79.000. Fins a l'any passat, el moment de màxim demogràfic calia anar-lo a buscar al desembre del 2008, amb 77.208 persones. El 2018, però, aquesta xifra ja es va veure superada amb 77.219 persones (juny) i 77.783 (desembre). Res a veure, però, amb les 78.830 esmentades corresponents a fa sis mesos.

El mateix es pot dir pel que fa a la població nouvinguda, que s'acosta a les 14.500 persones, una quantitat mai assolida fins ara, ni tan sols en les èpoques en què hi havia més arribada d'immigrants, abans de la crisi, quan en un any van augmentar en gairebé 2.000 persones. Va passar del 2004 al 2005, amb 1.942 més, i del 2005 al 2006, amb 1.589 més. Respecte a un any enrere (juny del 2018), les 14.465 persones suposen un increment de 1.308 i, en comparació amb mig any enrere (desembre del 2018), són 710 persones més.

Seguint el recorregut que fa la corba del gràfic de la pàgina del costat es veu clarament la crescuda que hi va haver fins al 2008, quan va esclatar la crisi i hi va haver una frenada i una pèrdua de població nouvinguda en quantitats especialment importants a partir del 2013, amb 828 persones menys entre aquest any i el 2014 i 1.400 menys entre el 2014 i el 2015; i un estancament. A partir del 2015, però, el saldo va tornar a ser positiu, especialment a partir del 2017 i, sobretot, del 2018, amb un increment semblant al de les millors èpoques precrisi. Aquesta tendència també es constata en el conjunt de Catalunya i d'Espanya.

Hi ha 102 nacionalitats

En el darrer recompte també ha augmentat la representació dels països d'origen, que durant molts anys havia estat de 102, 103 i 104, i que actualment en són 112. Malgrat que en molts casos és una representació merament testimonial, numèricament parlant, aquesta xifra és la més alta que hi ha hagut pel que fa als orígens estatals presents a la ciutat.

Per barris, el col·lectiu marroquí es manté com el primer en tots, llevat de Viladordis, on ho és el romanès, que també és el segon majoritari a la resta de barris. En el cas del Xup, aquest segon lloc el comparteixen els romanesos amb els pakistanesos; en el de la Balconada, amb Colòmbia; en el de Cal Gravat, amb Senegal; en el de Viladordis, amb Veneçuela i en el del Barri Antic, amb Hondures.

El Marroc representa el 45% del total de la població nouvinguda -amb un petit retrocés en relació amb un any enrere- i el 8% de la total de la població de la capital del Bages.

Augment a la majoria de barris

Llevat de Sant Pau i Cal Gravat, amb pèrdues simbòliques de dues i una persona, respectivament, tots els barris guanyen població. Especialment significatiu és el cas del Barri Antic, amb 182 més. Tot i que en els dos recomptes anteriors ja en va guanyar respecte dels anys anteriors (132 més en el del desembre del 2018 i 149 més en el del juny del del 2018), els anys anteriors va ser un dels que van notar més el descens per la crisi, amb 279 nouvinguts menys, per exemple, el 2013. Els 182 més del darrer informe ja se situen en quantitats dels anys d'abans de la crisi.

Per edats, la població nouvinguda continua tenint un paper fonamental en el rejoveniment de la piràmide d'edat en una ciutat especialment envellida. Mentre que de 0 a 5 anys gairebé representa el 30% del total dels manresans, de 6 a 15 anys prop del 18% i de 16 a 35 anys, el 29%, dels majors de 65 anys només és el 2,54%.

L'anàlisi també fa constar una dada interessant, que és la dels pricipals grups amb nacionalitat espa-nyola (per adquisició o per ascendència) nascuts a l'estranger. El grup més nombrós és el del Marroc, amb un total de 1.534 persones, seguit per Equador, amb 583; Colòmbia, 351; Argentina, 226; Bolívia, 198; Perú, 175; Cuba, 138; República Dominicana; 131; Veneçuela, 130; França, 114; Senegal, 96; Brasil, 80; Xile, 75, i la resta, amb 750 persones. En total, són 4.581 ciutadans.