Els clients fidels de Joguines Valls de Manresa estan convertint les compres d'aquest Nadal en un homenatge al negoci. No només hi van a comprar els regals de les festes, sinó a expressar el disgust en saber que la botiga, on havien comprat les joguines tota la vida, tanca definitivament. Els clients saben que són les darreres compres en un establiment històric de la ciutat, amb 124 anys de vida, i que la Paqui, tal com és coneguda popularment Francesca Valls, que té 92 anys, és qui ha mantingut el negoci actiu.

«Em trobo molta gent que diu que li sap greu que tanqui. Fins i tot fa uns dies em va trucar un manresà que conec, i ara ja té uns 50 o 60 anys i viu a Suïssa, que s'havia assabentat que tancava i em desitjava sort. És un home que quan era petit havia agafat en braços. De fet, molts dels clients que s'apropen a la botiga, que tenen 40 o 50 anys i compren joguines als seus fills, jo els havia tingut en braços quan eren petits, quan venien amb els seus pares a comprar», explica amb nostàlgia Valls. «Són tants records...», sospira.

Hi ha presses i molta feina, però també es respira molta emoció en saber que d'aquí a quatre setmanes Joguines Valls serà història. «Molts dies no puc dormir perquè, quan hi penso, em sap molt greu», afirma Valls, i assegura que la decisió d'abaixar la persiana «ha estat un cop dur», però insisteix que, als 92 anys, és el moment de fer aquest pas. «La gent desitja jubilar-se als 65 anys, i a mi em sap greu, tot i tenir-ne 92. Però he aguantat tants anys, malgrat dir des dels 65 anys que tancaré, perquè m'agrada l'ambient de la botiga i la relació que s'estableix amb els clients», explica.

Tot i l'edat avançada, Francesca Valls encara desprèn molta energia i no dubta a parlar amb els clients quan s'apropen a la botiga. Cada dia hi va per veure com funciona el dia a dia del negoci que encapçala. Actualment, hi ha dues dependentes que s'encarreguen de les tasques diàries, d'assabentar-se de les joguines que estan de moda, d'atendre els clients que encara prefereixen comprar en una botiga de joguines com les d'abans, i de tirar endavant el negoci. Però a l'establiment, situat al carrer d'Urgell, hi ha el tarannà que la Paqui hi ha impregnat al llarg de les dècades.

La botiga de Francesca Valls és petita, no hi caben gaires clients, i té l'aparador al costat de la botiga, perquè al costat de la porta d'accés s'hi poden mostrar molt poques joguines. En el seu cas, sembla que ni les vendes on-line siguin capaces de derrocar aquest emblema del petit comerç dedicat al món de les joguines. «Com he estat capaç d'aguantar? Treballant molt, patint i preocupant-me que tot surti bé», aquest és, segons Valls, el secret per lluitar contra tot el món canviant. La botiga s'ha mantingut imbatible davant els canvis que ha experimentat el sector de les joguines, amb grans cadenes que han engolit bona part del mercat i la comercialització per Internet en auge.

Darrere de la botiga hi ha un gran magatzem amb centenars de joguines en prestatgeries, que són col·locades sota les arcades que alguns historiadors han datat del segle XVIII. Les bigues de fusta denoten l'antiguitat de l'edifici. «Diuen que antigament hi guardaven els cavalls», indica.

L'establiment és un local històric que va obrir l'avi de la Paqui l'any 1896, al començament hi venien tot d'estris necessaris per a la llar, com ara olles. El pare de Valls va morir quan ella no tenia ni un any i la seva mare va haver d'estar al capdavant del negoci. Quan la Paqui encara no havia fet 30 anys va suggerir a la mare dedicar-se només a la venda de joguines, i així ho van fer. «Veníem pilotes i cotxes de fusta tibats per un fil. Eren els anys de la postguerra i la gent ho passava molt malament. Però els nens tenien la seva joguina», recorda.