Centenars de peces de roba esteses a l'antiga fàbrica de la Farinera, col·locades per crear un collage a la façana i a les reixes de l'entrada, criden l'atenció des de fa setmanes dels viatgers de Renfe i els conductors que passen per la carretera que connecta l'estació ferroviària i la C-55. Al darrere d'aquesta expressió particular d'art urbà hi ha un okupa que hi viu des de fa més deu anys, Juan Carlos Fernández, que vol demostrar que les antigues fàbriques no estan tan abandonades i, a vegades, es converteixen en refugi dels qui no tenen sostre.

«Jo abans era un drogata i aquí va ser on vaig deixar les drogues per construir una nova vida. Vaig estendre la roba, centenars de peces que hi havia a la fàbrica, per demostrar que en aquest patrimoni industrial hi ha vida i perquè a mi m'agradaria desenvolupar-hi un projecte solidari per a vagabunds, gent desemparada. Aquí vaig deixar les drogues i aquest entorn també pot ajudar altres persones», explica.

Tot i que de moment no pot tirar endavant la idea perquè no té prou recursos per posar-la en marxa, assegura que està en contacte amb entitats solidàries de Manresa i que a vegades s'apropa a la Farinera gent desemparada que hi passa una temporada, fins que la seva situació millora o decideix anar a un altre lloc.

Persones que ajuda amb els pocs recursos de què disposa i amb què intenta arreglar l'espai, que té molt racons en estat ruïnós. En una cambra de les instal·lacions fabrils, Fernández hi va habilitar la seva habitació, pintada amb colors vius, decorada amb alguns quadres que ell mateix ha creat i amb mobles ordenats. En una altra habitacle hi ha un llit per a persones que hi passen un temps.

Assegura que manté contacte amb els propietaris de la fàbrica i que de moment, a causa del seu estat decadent, no tenen pensat desenvolupar-hi obres, segons explica a aquest diari. L'okupa de la Farinera, que cobra una pensió, té una bona presència, va arreglat, i entaula conversa fàcilment amb els que s'apropen a les instal·lacions fabrils. «M'agradaria, d'alguna manera, regularitzar la meva situació amb els propietaris i poder tirar endavant els meus projectes sense problemes», explica.

Fernández prové del Baix Llobregat, tot i que no especifica el municipi, i explica: «Vaig venir a Manresa al 2007 perquè és on em van convidar a morir-me de fàstic. Em punxava i llavors aquí hi havia gent en la mateixa situació que jo que van acabar marxant. Vaig passar un temps a la presó, i en sortir hi vaig tornar. Ara estic bé, medito pinto els meus quadres i espero exposar-los al Casino».