Crema de carxofes i bolets de primer plat. Llaminera de porc al pebre de segon. I raïm de la sort de postres. Una altra opció pot ser una crema de marisc d'entrada, vedella amb bolets, tiramisú i, per acabar, raïm. És el menú del sopar de Cap d'Any que prendran els malalts ingressats a la Fundació Althaia, en el primer cas, i les persones també ingressades a l'Hospital de Sant Andreu o que viuen en alguna de les residències que gestiona Sant Andreu Salut. També han tingut menús especials en aquests dies assenyalats i demà, per exemple, primer dia del 2020, a Sant Andreu dinaran fideuada, bacallà d'any nou, flam, torrons i polvorons. Als centres sanitaris i assistencials d'Althaia han previst una fideuada negra de marisc, espatlla de xai al forn i mandarines i torrons.

«Per festes sempre intentem dissenyar un menú especial», explica la dietista de la Fundació Althaia de Manresa, Emma Casals. Però sempre tenint en compte que hi pot haver restriccions dietètiques en funció de la patologia del pacient o si se li ha de fer, per exemple, alguna prova diagnòstica que requereix seguir una dieta determinada. Es fa per no perdre tradicions o costums tot i estar ingressats en un centre sanitari. Per Sant Joan hi acostuma a haver coca; per Sant Josep, crema catalana; i per Reis, el tortell.

A l'Hospital de Sant Joan de Déu, la Clínica Sant Josep i el Centre Hospitalari d'Althaia fan entre 450 i 500 menús diaris per cada àpat. Elaboren 35 dietes diferents amb textures també diferents. Van des del menjar sense sal, al que sigui fàcil de mastegar, dieta puré o bé líquida, explica el responsable de cuina de la fundació manresana, Toni Pelfort.

Dietes sense restriccions

Les anomenades dietes basals són les que no tenen cap mena de restricció dietètica. A Althaia suposen entre el 25 i el 30 %. La resta, comenta Casals, són terapèutiques. En aquests casos s'intenten adaptar els ingredients principals dels àpats a les necessitats dels pacients. Per exemple, que no hi hagi sal a l'àpat, sense greixos o que el caldo sigui més suau.

En un hospital la gestió de la cuina té complexitat. El moviment és constant. A Althaia es coordina amb el suport d'un programa informàtic. És el metge qui dictamina el tipus de dieta i la textura que ha de seguir el pacient quan ingressa en funció de la patologia. La indicació arriba a la cuina, passa per mans dels dietistes i finalment es trasllada a producció. A primera hora del matí es fa l'estimació dels àpats que s'haurien de fer, i mitja hora abans d'emplatar es torna a fer una revisió per si hi ha hagut moviments d'altes, nous ingressos o alguna necessitat de darrera hora.

A la cadena d'emplatat hi treballen sis persones. A cada safata, que correspon a un pacient determinat, ja s'especifica les característiques que ha de seguir el menú. Al final el procés es torna a verificar amb un control de qualitat. I ja està a punt de servir.

Previsió de compres

Per les festes de Nadal se segueix el mateix procediment, però com que es fan menús especials cal haver tingut la precaució d'encomanar ingredients que no solen ser habituals. La carxofa amb bolets o els torrons, per exemple. «Cal fer una estimació prèvia», comenta Casals. La nit de Nadal a Althaia van sopar flam de verdures, mandonguilles amb sípia i mandarines i torrons. Per Nadal hi va haver escudella i pollastre de pagès amb prunes, i per Sant Esteve, canelons i rostit de vedella amb bolets.

A l'Hospital de Sant Andreu de Manresa la nit de Nadal es va servir crema de llenegues, suprema de lluç al cava, flam i torrons. Per Nadal no va faltar l'escudella acompanyada de gall dindi amb salsa de fruits secs i pastís, i per Sant Esteve, canelons gratinats i cassoleta de peix. És el mateix que van menjar les persones que viuen a les residències que gestiona la Fundació Sant Andreu Salut. «Les residències són casa seva, i a casa celebrarien Nadal, menjarien una mica de torrons, brindarien amb cava, hi hauria escudella per Nadal i canelons per Sant Esteve. I a les residències volem que se sentin com a casa», comenta la directora de gestió de la fundació, Sílvia Muñoz.

En el cas de l'Hospital de Sant Andreu, «no hi ha d'haver impediment per celebrar Nadal. Tota la vida ho hem fet». Segons Muñoz no suposa cap esforç «perquè ho fem cada any. Els plats són més elaborats però la cuina s'organitza i els dietistes dissenyen un menú que pugui anar bé a tothom».

Sant Andreu Salut té la cuina central a l'hospital. Althaia gestiona cuines pròpies a l'Hospital de Sant Joan de Déu i a la Clínica de Sant Josep. Al Centre Hospitalari, on hi ha una cinquantena de llits de llarga estada i convalescència, hi ha un servei per fer els acabats com aliments a la planxa o al vapor. El que necessita més elaboració es fa a Sant Joan de Déu.

La cuina als hospitals

Segons l'opinió de Pelfort, la cuina als hospitals ha millorat «moltíssims» els darrers anys, i una bona mostra d'això és que «al menjador laboral hi ha moltíssima gent. No deixa de ser un menú, i un dia t'agradarà més i un altre menys. Les enquestes també donen un alt grau de satisfacció». Precisa que la gent ha d'entendre que quan ingressa en un hospital és perquè pateix alguna malaltia i que moltes vegades va associada a restriccions dietètiques. Per la seva part, Casals indica que és diferent cuinar en una residència que en un hospital. «A la residència la gent hi viu». En canvi qui «està ingressat a l'hospital és perquè té alguna necessitat».