La casa Fàbregas, que rep el nom de la família propietària a partir de mitjan segle XVIII, té 2.768,78 m2 i és el resultat de l'agregació de quatre cases diferents entre els segles XVI i XVIII.

Té un ampli soterrani que arriba fins a sota la plaça Major -atès que l'edifici ocupava una part de la plaça fins que el van fer recular-, on hi ha un sistema de cisternes d'aigua documentades des del 1555; baixos amb un ampli jardí que havia fet les funcions d'hort situat a la part del darrere; un tros d'entresòl entre els baixos i el primer pis i una segona, tercera i quarta plantes.

L'edifici té un arc rebaixat sobre el corredor de l'entresòl que sosté el forjat del pis superior i que és un element arquitectònic totalment inèdit que el catàleg del patrimoni manresà descriu com «l'element arquitectònic més remarcable».

No totes les cases poden presumir de tenir un carreró medieval al seu interior. La casa Fàbregas, sí. L'estret vial la travessa perpendicularment connectant la plaça Major amb l'hort del darrere i el carrer d'Amigant, antigament anomenat carrer de Jaume Rigolf o de Rigolfes.

Durant les obres, l'arquitecte Pere Santamaria va trobar un sistema constructiu per fer els sostres que no havia vist mai, tot i tenir-ne molts de catalogats i fer la seva tesina sobre les cases del nucli antic de Manresa. Consistia a unir les bigues de fusta amb branques gruixudes col·locades en forma de ziga-zaga. El va situar als segles XVII-XVIII.

L'edifici ocupa el número 20 de la plaça Major de Manresa, centre neuràlgic del Centre Històric de la ciutat.