Tothom qui entra a la petita botiga de reparació de calçat del carrer Barcelona de Manresa queda bocabadat amb el pessebre que ocupa una bona part del comerç. I quan el client s'assabenta que és artesanal, que l'ha fet el sabater Jordi Gibert, encara en queda més admirat. Està entrat amb calçador, mai més ben dit, a les estanteries on normalment hi ha exposades les sabates que han de recollir els clients i els expositors de plantilles i cordons.

Gibert manté la tradició de fer el pessebre de Nadal des de l'any 1989. Hi ha clients que dos mesos abans «ja me'l reclamen», explica. Construeix de forma artesanal les cases, l'establia i tots els edificis que hi ha al pessebre, com un molí que hi ha a dalt d'un petit turó que, naturalment, té aspes que donen voltes. També hi ha una font, d'on raja aigua, i molta vegetació que el mateix Gibert va a collir al bosc per donar el toc de verd al conjunt.

Les construccions són fetes de planxes de suro, més o menys gruixudes en funció de la textura que li vol donar. Un cop feta, la tracta amb aiguarràs, betum de Judea -que no té res a veure amb el betum de les sabates, sinó que és un producte de belles arts- i pintura. El mobiliari de l'interior de les cases on es reprodueixen escenes de la vida quotidiana també el fa ell mateix. En alguns casos, amb fullola. La resta d'elements, com les mateixes figures, ja són elements de maquetisme.

El pessebre és ple de detalls: coloms a les baranes d'algun balcó, un forn de pa, pastors torrant castanyes o una botiga amb molts productes de la terra, a més a més de les escenes bíbliques.

El pessebre d'aquest Nadal és el mateix que el de les festes passades però amb alguns retocs, però generalment cada any és diferent. Ha tardat tres dies a muntar-lo i tres mesos a construir-lo.

Ho fa a estones a la mateixa botiga, entre reparació i reparació de sabates. «Venen una pila de nens a veure el pessebre», comenta Gibert.