El geòleg nascut a Manresa Lluís Gibert és un dels pocs científics al món que han tingut la possibilitat de participar en el descobriment d'una nova espècie d'homínid que és clau en l'evolució de la humanitat. Es tracta de l' Australopithecus anamensis. El director de l'equip que va dur a terme la recerca, l'investigador del Museu d'Història Natural de Cleveland (Estats Units), nord-americà d'origen etíop, Yohaness Haile-Selaisse, ha estat designat per la revista Nature com una de les 10 figures científiques més influents del 2019.
Gibert fa anys que treballa amb Haile-Selaisse. Hi va entrar en contacte mentre feia un postdoctorat a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia. A partir d'aquí va sorgir la possibilitat de col·laborar amb el seu equip internacional. La tasca de Gibert és datar els sediments on s'han trobat fòssils per poder calcular la seva edat. També, el context geològic de tota la zona de la troballa.
El 2016 es va trobar un crani complet d'un homínid a la regió d'Àfar, a Etiòpia, que després de 3 anys d'estudis es va determinar que pertanyia a una espècie nova, l' Australopithecus anamensis, i que tindria 3,8 milions d'anys. El resultat de la investigació es va fer públic l'any passat. La clau del descobriment, i sobretot la datació, és que ha constatat que va conviure com a mínim durant 100.000 anys amb una altra espècie, l' Australopithecus afarensis, de forma que posa en dubte la teoria de l'evolució humana lineal. És a dir, que una espècie és fruit de l'evolució d'una altra de més antiga. Això és el que va donar ressò al descobriment.
El 2018, i durant tres setmanes, Gibert va ser al lloc de la troballa per fer el treball de camp i recollir tot tipus de mostres. Segons va explicar ell mateix, el crani es va conservar perquè va quedar dipositat en un petit delta que desembocava en un llac i va quedar cobert amb sediments (vegeu Regió7 del 6 de setembre del 2019).
L'excepcionalitat del descobriment és que demostra que dues espècies diferents van ser contemporànies, «i per la raó que sigui una va perdurar més en el temps i l'altra no». Segons Gibert, «això no ha de sorprendre ningú. Fa 30.000 anys els homo sapiens convivien amb 4 espècies diferents com a mínim. Fa 3 o 4 milions d'anys també haurien existit espècies que eren contemporànies». Els anamensis eren homínids que ja tenien la capacitat de caminar.
No és l'únic descobriment de l'equip de Yohannes Haile-Selassie del qual forma part Gibert. El manresà també va prendre part en l'estudi d'un dels esquelets més ben conservats d'un Australopithecus afarensis, i el 2015 va participar en el descobriment d'una nova espècie que es va batejar amb el nom d' Australopithecus deyiremeda, d'entre 3,3 i 3,5 milions d'anys.
Gibert va néixer a Manresa el 1969. El seu pare era professor al Lluís de Peguera. Als 4 anys la família va deixar la ciutat. Hi va tornar per fer la tesi doctoral a la Universitat Politècnica (EPSEM-UPC). El seu tutor va ser Josep Maria Mata. Gibert treballa a la Universitat de Barcelona.
Els científics més influents
Els 10 científics més influents del 2019 segons la revista Nature són Yohannes Haile-Selassie; el microbiòleg congolès Jean-Jacques Muyembe, per la seva investigació contra l'Ebola; l'ecòloga argentina Sandra Díaz, coordinadora de l'informe més importan del món sobre els éssers vius al planeta; el físic brasiler Ricardo Galvao, defensor de l'Amazònia; la jove activista sueca contra el canvi climàtic Greta Thunberg; el físic nord-americà John Martinis, que ha construït un dels primers ordinadors quàntics; l'experta en bioètica Wendy Rogers, de la Universitat de Macquarire, a Sydney; el neurocientífic nord-americà Nenad Sestan; i l'immunòleg xinès Hongkui Deng.
