El comerç del carrer d'Àngel Guimerà no és un bloc monolític i, per tant, la valoració de la desena de comerços amb què ha parlat aquest diari sobre el tall del vial durant 18 dies que va acabar ahir no es homogènia. Sí que hi ha coincidència en dos punts: a l'hora de reclamar una alternativa per poder aparcar el cotxe si es vol que la gent vagi a peu fins al centre, sobretot pensant en la que arriba de fora de Manresa, i en la crítica dels botiguers consultats pel fet que hi continuï circulant el bus quan el carrer funciona com a illa de vianants, la qual cosa fa tirar enrere els qui volen passejar tranquil·lament pel mig de la calçada.
Ahir, una mica més avall de la xurreria del passeig de Pere III, al costat de l'institut Lluís de Peguera, hi continuava penjat un gran cartell de color groc amb les lletres negres informant que el carrer Guimerà estaria tallat al vehicle privat entre el 21 de desembre i el 7 de gener. Al migdia, al vial, tot i que encara hi havia les jardineres damunt d'una catifa vermella en un tram i que se suposa que continuava funcionant com a illa de vianants, ja hi passaven els cotxes.
El mateix adjectiu: «fatal»
«Fatal» és l'adjectiu que van coincidir a utilitzar l'encarregada de la botiga de sabates Querol i Elena Pina, propietària de la botiga de llenceria Peiro. Per a la primera, tallar el carrer ha estat sinònim «d'enviar la gent a fer les compres a Sabadell o a Barcelona». Una clienta que era amb ella li donava la raó. Assegurava visiblement indignada que «no ajuda gens el comerç. Tot és negatiu».
Per part seva, Pina valorava que «sense una alternativa per aparcar, no pots tallar el carrer». Criticava, també, que hi hagi continuat circulant el bus. «Veies la gent caminant amb el bus al darrere. Al final, ja no passaven pel mig i i hi havia les voreres plenes». Per a ella, «passejar mirant els aparadors és incompatible amb arriscar-te que t'atropelli un autobús». I afegia que quan es va tallar el carrer al vehicle privat durant el cap de setmana per celebrar la Fira de Sant Andreu «la convivència del bus i les parades ja va ser una vergonya».
Xavier Megolla, responsable de La botiga dels Turcs, de roba interior, també es mostrava crític. «Ens han baixat les vendes», afirmava. Ho atribuïa al fet de tallar el carrer i a la manca d'aparcament. «Amb els pàrquings col·lapsats i cars i amb una zona blava que és una de les més cares de l'Estat, el que fas és que la gent de fora de Manresa ja no vingui i que se'n vagi directament a Granollers o a Vic a comprar». Es preguntava com és que els responsables de l'Ajuntament «no ho veuen».
Igual que Pina, la dependenta de la botiga de bosses i maletes Corinto esmentava el cas de la Fira de Sant Andreu. «Va ser hor-rorós». Per a ella també és vital el tema de l'aparcament. «Molta gent demanava tiquets de pàrquing gratuït», comentava.
Elena Casas, de l'herbolari Casa Pià, assegurava que «als clients no els ha agradat el tall». Al seu entendre «si es fa, o es fa bé o es deixa igual» com està. Per a ella, fer-ho bé és «crear un aparcament alternatiu cèntric i que estigui bé de preu» i que el bus no circuli pel carrer. «Nosaltres, des de la botiga, sentíem cada dos per tres el conductor del bus tocant el clàxon perquè la gent que anava per la calçada s'apartés». Quant a l'aparcament, afegia que «tot el voltant estava col·lapsat» per la gent que en buscava desesperadament.
Jordi González, encarregat del frankfurt El Farolillo, comentava que, al final, «la gent ja no passava pel mig de carrer» per evitar el bus. A ells els ha agradat poder posar taules i cadires al carrer, al costat del negoci, i deia que la clientela ho ha agraït. «El problema és que a les 9 del vespre quedava mort». A aquesta hora ja podien passar els vehicles privats perquè el tancament era de les 10 del matí a les 9 del vespre. González té molt clar que la gran assignatura pendent és l'aparcament. «En falta».
«Ha circulat més gent»
Més positiva es mostrava Nuri Viñas, responsable de la botiga de bosses i maletes Farrés 39, un negoci amb molta història en un car-rer d'Àngel Guimerà farcit de marques que es poden trobar repetides a la majoria de grans ciutats. Celebrava que «ha circulat més gent» i que «hi ha hagut més ambient». Malgrat aquest missatge optimista, per a ella el tema de la manca d'aparcament i la convivència de busos i vianants també és un inconvenient que cal resoldre quan es faci el cop de cap de convertir el carrer definitivament en una illa de vianants.
Bea Sánchez, de la botiga d'articles de maquillatge Kiko, afegia un altre problema al tall. Segons explicava, en el seu cas els va generar molts maldecaps perquè «la Policia Local no deixava passar els transportistes». Fins n'hi ha un, explica, que els va informar que no pensava portar-los més gènere fins que no s'acabés el tall. Com la majoria, Sánchez feia notar que la gent no anava per la calçada per por que en qualsevol moment arribés un bus pel darrere.
Problemes per aparcar
A Intimissimi, establiment de roba interior a tocar de la plaça de Crist Rei, els ha anat bé la campanya de Nadal pel que fa a les vendes. Ni l'encarregada ni les dependentes no ho atribuïen al tall. A la botiga de roba Tezenis, l'encarregada assegurava que la campanya havia anat igual que l'any passat. La de la botiga de sabates Casas es queixava que «no ens ha agradat el tall» i que «hi ha hagut queixes de la gent perquè tenia molts problemes per aparcar».
Ahir al migdia en aquest carrer hi havia molta gent voltant. Era el primer dia de les rebaixes d'hivern i també hi havia qui hi havia anat per fer algun canvi dels Reis.
