Un estudi encarregat per la regidoria d'Entorn Natural de l'Ajuntament de Manresa afirma que dins el terme municipal de Manresa es poden trobar 8 de les 16 espècies d'amfibis existents a Catalunya.
Segons l'estudi, Manresa té un potencial ecològic interessant per a la conservació dels amfibis, amb un bon nombre d'espècies presents, però en un estat subòptim de conservació, amb poblacions petites i poc diverses.
En els darrers anys s'han detectat nuclis poblacionals aïllats d'amfibis. El projecte ha demostrat que ni el gripau d'esperons ni el gripauet de punts han desaparegut del municipi, i s'han pogut retrobar després de 24 anys de les darreres observacions publicades.
També ha permès publicar per primera vegada la presència de granota de Graf. En els tres casos, són les espècies detectades menys sovint i en nombres més escassos. Les espècies més escampades i fàcils de detectar són la reineta, el gripau corredor i el tòtil, cosa que es podria explicar per ser les menys lligades a hàbitats estrictament aquàtics. Entre els dos extrems, trobaríem la salamandra i les granotes verdes, que s'han trobat en un 5% i 7% dels llocs inventariats.
La distribució dels amfibis al llarg de la zona d'estudi és irregular; les zones amb més presència d'amfibis es concentren en hàbitats aquàtics saludables: torrent de Sant Pau, bassa naturalitzada de recollida d'aigües pluvials del parc ambiental, basses agrícoles a l'entorn del torrent de l'Oller, i el torrent de l'Infern.
També al voltant de la ronda de Manresa, parc del Secà, vora el Collbaix, horts de l'entorn de la carretera de Viladordis fins a la Sagrada Família i al torrent de Sant Pau, entre d'altres.
