Dotze mesos al davant de l'any que acabem d'encetar i dotze temes que -alguns amb data concreta, altres per determinar- marcaran de manera rellevant l'agenda informativa d'aquestes comarques i que Regió7 posa sobre la taula. Un 2020 en què s'augura un debat intens a l'entorn del projecte de la incineradora de la tèrmica de Cercs; i un any que viurà un relleu històric a l'alcaldia de Manresa (la primera alternança pactada a la ciutat entre dos partits) i dos aniversaris tràgics.

Incineradora sí o no

El 2020 s'ha de completar la major part de la tramitació a què s'ha de sotmetre el projecte executiu per convertir les velles instal·lacions de tèrmica de Cercs en una planta d'incineració de residus industrials. Aquest projecte ha generat un ampli moviment de rebuig que s'ha vehiculat a través de la Plataforma Antiincineradora de Cercs (Paic)

La tramitació del permís per construir aquesta infraestructura s'allargarà com a mínim un any, segons han confirmat a Regió7 fonts del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Aquesta és l'administració que ha d'autoritzar o no aquesta petició. En paral·lel, la Paic ha anunciat que manté la seva campanya d'oposició al projecte. El debat està servit.

Primer crematori al Bages

El nou crematori de Manresa s'obrirà finalment aquest 2020. De fet, la construcció de l'equipament al polígon de la Plana del Pont Nou fa mesos que va quedar enllestida i també estan finalitzades les obres de l'entorn. Serà gestionada pel grup Mémora (propietari de la funerària manresana Fontal), que al principi de novembre va informar que l'obertura del crematori era «imminent». Però ja han passat més de dos mesos des d'aquella afirmació i, de moment, la instal·lació continua tancada. Aviat farà dos anys que va començar la construcció de la primera planta incineradora de cadàvers humans al Bages, el gener del 2018, amb una inversió estimada de 3,3 milions d'euros. Llavors, la previsió de Mémora era estrenar l'equipament funerari al final d'aquell mateix any. Complicacions en els treballs exteriors pel trasllat no previst de xarxes de serveis haurien retardat uns mesos les obres, que van quedar pràcticament enllestides l'estiu de l'any passat. Malgrat que l'empresa no ha explicat per què no s'ha obert encara, ni quina és la data d'estrena, tot fa pensar que ha de funcionar en els propers mesos.

Un any de la tragèdia

Un error del sistema de senyalització i del control de posició i de circulació dels trens és el que es va apuntar entre les possibles causes de l'accident mortal a la línia de Renfe, a Castellgalí, del que el 8 de febrer se'n complirà el primer aniversari. Serà el moment per fer un nou balanç de l'estat d'aquesta línia, que va registrar dos sinistres en menys de dos mesos, amb una víctima mortal en cadascun d'ells i diversos ferits. I posar de manifest si s'ha avançat, o no, per resoldre les anomalies que l'han convertit en perillosa. I al llarg de l'any caldrà veure com es desenvolupa la via judicial que, alhora, ha de permetre posar llum sobre les causes. En l'accident del 8 de febrer passat, un comboi que acabava de sortir de Manresa per la via equivocada va xocar frontalment contra un tren que anava en sentit correcte, provinent de Barcelona. Com a conseqüència, la conductora del comboi que anava en sentit Manresa, de 26 anys, va morir.

El salt del Phoenix

Aquest 2020 ha de ser l'any clau per al llançament definitiu del Phoenix, el gran pla d'expansió de l'activitat minera de la potassa i la sal a Súria. Clau perquè és l'any que, ara sí, l'empresa explotadora, ICL Iberia, preveu culminar dues de les grans infraestructures que són pilars fonamentals d'aquest projecte. La més immediata, segons fonts de l'empresa, serà la posada en marxa, com a màxim a la primavera, de la nova terminal al port de Barcelona. Una instal·lació de 80.500 metres quadrats que li permetrà concentrar tota l'activitat de mercaderies que ara té repartides entre Barcelona, Tarragona i Vilanova i la Geltrú. Amb la terminal, la capacitat de càr-rega anual de vaixells passarà de les 800.000 tones anuals a 4 milions.

La segona infraestructura cabdal, que ha de veure la llum durant el quart trimestre de l'any és la rampa de Cabanasses. Es tracta del túnel, de 5 quilòmetres de longitud, que connecta el pou actiu de Súria amb el centre de tractament i producció, i que ha de facilitar el transport subterrani del mineral que extreu, que fins ara es trasllada en superfície amb camions. Cap al mes d'octubre ha d'estar, no només perforat, sinó preparat i equipat.

Il·lusions per al Baxi

El Bàsquet Manresa recollirà al principi de maig els fruits d'una temporada intensa que ha començat amb els problemes de les lesions, ratxes de resultats negatius i també de positius. L'equip de Pedro Martínez estarà aleshores en la recta final de la lliga regular i li quedaran dos desplaçaments seguits en la lliga, a les pistes de l'Herbalife Gran Canària i de l'Iberostar Tenerife, per cloure en la jornada 34 amb la visita de l'Estudiantes al Congost. Després de tancar la primera volta amb un bon balanç, que serà de 7 o 8 victòries pendent del que passi aquest dissabte amb l'Andorra, el Baxi intentarà assegurar la permanència en la segona part de la lliga, i qui sap si pot aspirar a metes més altes si els resultats favorables continuen. Com sempre, es toca de peus a terra però també hi ha oberta la il·lusió europea de la Champions League. S'ha tornat a Europa després de dues dècades d'absència i, si l'equip es classifica per a les eliminatòries i les va superant. Podria arribar a jugar la Final Four, fixada precisament per al primer cap de setmana de maig a la pista d'un dels quatre participants.

El record d'una riuada

El 10 de juny serà una data per fer memòria d'un tràgic aniversari. Es compliran 20 anys dels terribles aiguats que el 2000 van assolar sobretot punts del sud del Bages i del Baix Llobregat, que van segar cinc vides (una veïna de Sant Vicenç, dos germans d'Esparreguera i dos guàrdies civils que participaven en les tasques de recerca) i que van deixar impactants imatges de destrucció. Especialment l'allau de pedres que va sepultar l'entorn de l'abadia de Montserrat, el fangar en què va convertir el barri santvicentí de la Farinera, l'ensorrament del pont de Magarola, a l'N-II; i masos i carreteres que va esfondrar en municipis com ara Marganell.

Nova festa sense vaquetes

Santpedor celebrarà al principi de juny la seva festa major d'estiu. Enguany serà especial, ja que serà la primera en prop de quaranta anys que no tindrà vaquetes, activitat que es va implantar el 1981. L'Ajuntament va convocar el 24 de novembre passat un procés participatiu en forma de consulta en què va plantejar a la ciutadania si estava a favor de mantenir-les o no. 46 vots de diferència d'un total de 2.308 van decantar la consulta en favor de l'eliminació, i l'Ajuntament va aprovar fer-ho efectiu i començar a treballar per a l'organització d'actes alternatius. Per tant, enguany, en la festa del mes de juny, es podrà no només conèixer quina nova programació substitueix les vaquetes, sinó també, i sobretot, quina resposta popular té l'alternativa i el conjunt de la festa.

L'alcaldia canviarà de mans

En compliment del pacte signat el juny passat, Valentí Junyent, de Junts per Manresa, traspassarà l'alcaldia a Marc Aloy, d'Esquerra Republicana de Catalunya, abans del dia 20 de juny d'enguany.

El tercer acord de govern entre Esquerra Republicana i Junts per Manresa a l'Ajuntament de Manresa no es va signar al carrer del Balç, com passava quan els convergents eren la primera força, sinó que amb Esquerra al capdavant per l'estret marge de 10 vots va canviar d'escenari i es va rubricar al parc de la Seu.

L'acord estableix que el cap de la llista guanyadora, Marc Aloy, serà primer tinent d'alcalde i regidor de Presidència durant l'any que Valentí Junyent sigui alcalde. Com a màxim el pròxim 20 de juny hi haurà un ple de traspàs en què Aloy assumirà l'alcaldia durant 3 anys i Junyent serà primer tinent d'alcalde. A més, Ju-nyent té encomanada la responsabilitat de regidor d'Hisenda durant tot el mandat.

Jocs que esperen olímpics

Tòquio obrirà els Jocs Olímpics el 24 de juliol, en una nova cita de l'esport universal. Aquesta cita podria tenir un interès molt especial per a l'esport del Bages i la gimnàstica en particular. Quatre valors forjats a l'Egiba, com Thierno Diallo en categoria masculina, la fonollosenca Andrea Carmona i les gironellenques Lorena Medina i Carla Font tenen possibilitats d'entrar en les llistes definitives, tot i que no serà senzill. Si un gimnasta de casa nostra participa als Jocs serà la segona vegada que passi, ja que la primera va ser el 2000, a Sydney, amb el recordat Andreu Vivó. L'última vegada que hi va haver un esportista bagenc a la magna competició va ser el 2008, amb la navarclina Rosa Morató, que va cór-rer els 3.000 metres obstacles, a Pequín. Sense descartar altres possibles candidats, la piragüista de la Seu Núria Vilarrubla té força opcions de participar en la competició d'aigües braves, on els palistes urgellencs han estat força habituals en les últimes trobades olímpiques, amb la basca Maialen Chourraut, campiona olímpica a Rio i bronze a Londres, que s'ha entrenat durant anys al Parc del Segre.

Efectes del teletac

L'1 de setembre farà un any que és obligat disposar de Teletac per accedir a tots els descomptes de l'autopista Terrassa-Manresa. Més enllà d'aquesta efemèride, el 2020 torna a ser un any en què el debat i l'anàlisi de resultats de les mesures empreses al corredor viari del sud del Bages estarà de nou sobre la taula.

Hospital amb nou model

Enguany s'ha de concretar el traspàs de la gestió de l'Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga a la Generalitat, que l'assumirà a través d'una empresa pública creada expressament -Salut Catalunya Central- per a aquesta finalitat. Tot i que l'anunci el va fer el juliol del 2017 el que aleshores era conseller de Salut, Toni Comín, l'aplicació de l'article 155 a Catalunya i la gestió de la cessió de les instal·lacions han anat allargant aquest procés. Aquest 2020 hauria de materialitzar-se i així tancar una vella assignatura pendent i posar fi al fet que el centre sanitari berguedà depengui d'un patronat de l'Ajuntament, un ens que no té competències.

El consistori farà la cessió patrimonial del sòl, immobles i equipaments a la Generalitat, tot i que la propietat continuarà sent de l'Ajuntament de Berga. L'operació de traspàs també preveu l'extinció de l'activitat sanitària de l'organisme autònom local Fundació Benèfica Hospital Sant Bernabé, a través del qual es continuarà gestionant el centre fins al dia que n'assumeixi la gestió el Govern. El patronat es manté per gestionar la residència. Es crearà un consell d'administració en el qual, a més dels futurs gestors, tindran representació l'Ajuntament de Berga i el Consell Comarcal del Berguedà.

Ampliació C-16 amunt

C-16

El 2020 està marcat en vermell al Berguedà perquè han de començar les obres per ampliar la C-16 fins a Bagà amb el projecte de construcció d'un tercer carril reversible. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, manté aquesta data tot i que al final del 2019 va declarar a Puig-reig que caldrà que enguany hi hagi pressupostos del Govern català per fer possible aquesta obra. Es tracta del quart projecte que es presenta per desdoblar la carretera, i la novetat serà que es farà un tercer carril reversible que permetrà desdoblar un sentit de la marxa en funció del trànsit que hi hagi. Es canviarà amb una màquina que fins ara no s'ha utilitzat mai a l'Estat espanyol, però que ja s'utilitza als Estats Units.