Marcelino Solà Traserra és, amb 109 anys, el tercer home més ancià de l'estat i el segon de Catalunya. De petit jugava a ser pagès com el seu pare i del que està més orgullós, a banda de la família, és d'haver format part de la Junta de la Sèquia i de les Aigües de Manresa i d'haver pogut ajudar a fer el parc de l'Agulla.

Va créixer en una família que es dedicava a la pagesia, què recorda de la seva infantesa?

Estar sempre al costat del meu pare, de la meva mare i dels meus tres germans. Corríem pels camps emprenyant els pagesos. Una vegada, amb el meu germà, ens vam pixar al seu càntir d'aigua. El meu pare fumava puros caliquenyos i als sis o set anys me'n va donar per fer-hi unes pipades.

Va anar a l'escola? A quina assignatura sobresortia o li agradava més?

Sí, hi vaig anar tres o quatre anys, dels 6 al 9. Vaig aprendre a llegir i a escriure en castellà, però se'm donaven millor els números. Les monges es van portar molt bé amb mi i, si no hagués estat pagès, hauria estat capellà.

A què jugava quan era petit?

Jugava a ser pagès com ho era el meu pare amb les eines velles, anava amb la meva germana a buscar cargols pels camps. També anàvem a menjar maduixes que agafàvem d'un veí. Ell segur que més d'un dia no en podia menjar.

Una anècdota d'infantesa?

Hi havien treballadors arreglant la canal de l'aigua a casa i mentre feien la migdiada a un li vam lligar una veta a les sabates i li vam calar foc.

A quina edat va començar a treballar i quina feina va ser?

Em sembla que no tenia edat, als nou anys o deu. Els meus germans i jo ajudàvem a casa tallant les males herbes i fent el que ens manaven. Als quinze anys vaig entrar amb un vaquer per munyir i cuidar les vaques.

Què és el que més recorda de la seva joventut?

No gaire coses perquè el meu pare va morir quan tenia 60 anys, abans que comences la guerra civil, i vaig tornar a casa per treballar amb la meva mare en les nostres vaques.

Com es divertia?

El diumenges anàvem al Casino de la Bauma a ballar o a festejar amb les noies. Una vegada que festejava amb una mossa de Monistrol, el seu pare va sortir amb un bastó i vaig haver de sortir cor-rent.

Què recorda de quan el van avisar per anar a la guerra? Com ho van fer?

Van demanar que es presentessin tots els nascuts l'any 1911 i ja se'm van quedar. Vaig haver d'anar a Figueres, a Casp, on vam estar a una quadra de cavalls, i després a Fuentes de Ebro, on ens va tocar disparar amb el fusell. A la batalla de l'Ebre la meva brigada havia de controlar des de la rereguarda.

Què és el que més por li va fer a la guerra?

Una vegada, a Fuentes de Ebro, vaig anar a canviar paper de fumar per tabac amb el bàndol nacional i quan se'n van assabentar els caps nacionals ens van calvar molts garrotades. També va ser molt dur veure com un pare i un fill s'havien de matar a les trinxeres perquè estaven en bàndols contraris.

Quina és la cosa que recorda amb un somriure de la guerra, si és que n'hi ha cap?

De camí cap a Figueres vam anar amb un tren de segona i al veure unes noies els vam tirar tots els coixins del seients. També, la bona relació que vaig tenir amb els tres companys amb qui vam arribar a Casp, on no teníem fusells i ens van posar a una quadra de cavalls.

Com va conèixer la que seria la seva dona?

La meva dona era filla d'una família veïna de casa nostra. Després de la guerra vaig festejar amb ella molt de temps però em va costar que és cases amb mi, deia que estava farta de pagesos perquè a la seva família ho eren tots.

Quant temps va estar casat amb la seva dona?

Vam estar junts més de 60 anys i recordo la festa sorpresa que ens va preparar la família per celebrar els 50 anys de casats.

Quina va ser la seva feina?

La ramaderia i l'agricultura. Plantava i collia el menjar per a casa meva i feia menjar per a les vaques i repartia la seva llet per les cases de Manresa.

A quina edat es va quedar vidu?

Als 99 anys, ella en tenia 95 anys quan va morir.

Com va canviar la seva vida sense la seva dona?

La meva dona em cuidava molt bé i sense ella vaig haver d'aprendre moltes coses. A més a més, després de tants anys junts es troba molt a faltar la seva presència.

És el tercer home més gran d'Espanya i la 31a persona de més edat. Què en pensa?

Estic molt content d'haver arribat a l'edat que tinc sense fer mal a ningú.

S'esperava arribar a aquesta edat?

No, he vist arribar la mort més de quatre vegades a la guerra, però me n'escapava sempre.

Què fa en el seu dia a dia?

Caminar, quan estic cansat seure i fer alguna feina assegut, com pelar patates, partir verdura, trencar nous o ametlles. Tot el que pugui fer jo mateix ho faig.

Pel que fa a l'alimentació, tinc entès que pot menjar de tot sense cap problema?

Menjo tot el que vingui. Hi pot haver moltes coses que no m'agraden però davant la taula amb la família o amics m'ho menjo de totes maneres. A casa, quan em porten un plat d'enciam me'l menjaré però diré: quin mal he fet per menjar això!

Això vol dir que el verd no li agrada gaire?

Doncs no, el verd el dono a les vaques o als conills.

A la seva edat m'imagino que deu tenir algun petit vici que sigui confessable?

I tant, una cervesa amb un bon plat de pernil ben tallat.

El seu estat de salut és envejable, què li diu el seu metge de capçalera?

El metge ve a casa un cop l'any per fer-me anàlisis però mai troben res, diuen que tot està net. Quan em diuen que em volen posar la vacuna de la grip sempre els hi dic que no. Si els virus de la vacuna són com els meus em fotrien al clot.

Té cap secret per tenir aquesta salut?

Quan era jove vaig tenir una úlcera d'estómac i un treballador meu que era de muntanya em va aconsellar beure aigua d'escorça d'alzina i timó i m'ho va curar. Avui en dia m'ho continuo prenent per als meus mals.

La seva mobilitat és molt bona atès que camina i puja escales.

Camino amb dos bastons i pujo les escales agafat de la barana. Un dia vaig caure per les escales però no va arribar a caure la paret i només em vaig fer un trau al cap.

A més, és força independent i es pot fer tot sol moltes coses.

Em vesteixo jo mateix però m'ajuden a posar-me els mitjons, que em costen més. Em preparo l'esmorzar. A la dutxa m'ajuden per precaució.

Què és del que està més orgullós d'haver fet a la seva vida?

A part dels meus fills i la meva família, formar part de la Junta de la Sèquia i de les Aigües de Manresa i haver pogut ajudar a fer el parc de l'Agulla.

Com va participar en la creació del parc de l'Agulla?

Vam estar mirant per tot Catalunya per veure com es podia fer el forat del llac ben fet. Ens va assessorar un arquitecte i un engi-nyer. Vam anar a Barcelona per veure quins arbres eren els més adients i com es plantaven.

Quins consells donaria per arribar a la seva edat?

Mira, em sembla que aniria bé que tothom es prengués més aigua d'escorça d'alzina. El nostre cos es una màquina i si es porta neta funciona millor i amb aquest remei està més neta. Prendre't la vida amb tranquil·litat i no emprenyar-te mai.

Quins són els seus reptes de futur després d'arribar als 109 anys?

Voldria tornar a caminar com abans, però no va gaire bé la cosa. Així que continuar vivint com fins ara. De vell enllà no passaràs, però, com més tard, millor.

Vivim en un món on l'evolució tecnològica és constant. Té contacte amb les noves tecnologies?

No en tinc, de noves tecnologies, però és un avançament pistonut, a la meva família tots utilitzen els mòbils. Els dic que jo també vull tenir un telèfon mòbil.

Per fi hi ha nou govern, creu que hi haurà més estabilitat?

No ho tinc gens clar. No crec que es posin d'acord, aquesta colla. Fan cara d'emprenyats.