La tuberculosi ha infectat els humans des de l'edat de pedra. Al paleolític, quan vivien com a caçadors-recol·lectors en grups reduïts. I al neolític, fa uns 43.000 anys, quan la gent va començar a assentar-se i a crear granges. Va ser aproximadament en aquesta època quan es va desenvolupar la forma més moderna de la malaltia. Per què no va matar els primers humans? Com han sobreviscut, tant la tuberculosi com els seus hostes al llarg de milers d'anys? I, per què sembla que les dones són més resistents que els homes a la malaltia?

Aquestes preguntes són les que ha intentat respondre un equip liderat per l'investigador manresà Pere-Joan Cardona, especialista en Microbiologia i Parasitologia i expert en tuberculosi, per a la qual va inventar una vacuna (la Ruti) i un probiòtic que està en fase d'implantació en alguns dels països amb més prevalença de la malaltia. Per arribar a les respostes, van dissenyar un model matemàtic que els ha permès combinar dades biològiques, antropològiques i històriques amb les quals poder descriure la dinàmica de les infeccions pel microbi de la tuberculosi ( Mycobacterium tuberculosis complex) a la població recreant un escenari estàndard d'un grup de persones en què s'inclou una persona infectada.

Un paper clau en la humanitat

El resultat és que no només els humans han sobreviscut malgrat les infeccions per tuberculosi, sinó que, probablement, aquesta malaltia, que ha matat uns mil milions de persones els darrers 200 anys, l'equivalent a la població actual de tot el continent americà, i que l'any passat va causar un milió i mig de morts, ha tingut un paper clau en la forma actual de la societat humana tal com la coneixem.

Martí Català, tècnic en modelització in silico -expressió llatina que vol dir simulació virtual- al Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (CMCiB-IGTP), explica que, «quan va aparèixer la malaltia al paleolític, el creixement de població havia caigut de l'1 % a només el 0,003 %; probablement els petits grups es van infectar i van anar morint. El nostre model mostra que en aquella època, en què la mortalitat infantil era del 50 %, les dones havien de tenir dos fills supervivents (és a dir, donar a llum quatre vegades) per tal de mantenir la població. Amb l'arribada de les soques modernes de Mycobacterium tuberculosis, la malaltia es va fer més mortal i va fer augmentar aquestes xifres a tres fills supervivents, o sis embarassos, per poder mantenir l'espècie». En definitiva, constata Català, «és una llarga història sobre la batalla entre les persones i els bacteris»

Tot i que no s'ha arribat a entendre el motiu pel qual la població va passar de la dinàmica de caçadors-recol·lectors a l'assentament i la vida agrícola, la professora Clara Prats, física de la UPC i coordinadora del programa de modelització in silico al CMCiB-IGTP, explica que «les nostres dades suggereixen que l'única manera perquè la nostra espècie sobrevisqués als estralls de la tuberculosi era incrementar la fertilitat, i la millor forma d'aconseguir-ho era probablement començar a cultivar i augmentar la producció d'aliments». Segons aquestes dades, «la mort de grups sencers només es podria aturar amb un augment de població sense precedents (una multiplicació de 20 vegades en 100 anys). En aquest moment, persones que havien estat infectades per soques bacterianes anteriors i que havien sobreviscut, també van començar a desenvolupar resistència a la malaltia». De fet, i «irònicament», apunta Prats, «el canvi de l'aire lliure, l'exercici i el camp obert cap a assentaments amb espais tancats fumejants i sanejament deficient va fer que les persones fossin menys sanes del que havien estat i més susceptibles a la infecció».

La resistència femenina, vital

Cardona, cap de grup del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Respiratòries (CIBERES) a la Unitat de Tuberculosi Experimental (UTE) de l'IGTP, afegeix que «el nostre model també mostra que la resistència femenina és una peça clau en aquesta batalla». En concret, el model creat per a la investigació ha permès incloure i canviar diferents factors per mostrar com afecten la dinàmica de la població en el temps. Per exemple, per estudiar com interaccionaven les soques antigues i modernes de tuberculosi, els factors necessaris per mantenir les epidèmies de tuberculosi i com la resistència femenina ha estat essencial per la coevolució del microbi i els humans.

Cardona destaca la importància d'aquestes noves tècniques de recerca. «És una part important de la feina al CMCiB; utilitzant les anomenades tècniques in silico, o computacionals, per utilitzar les dades existents d'experiments per fer nous descobriments. En aquest cas, tenim nova informació sobre el nostre passat, però també sobre com ens podem defensar millor d'una de les més importants amenaces de la humanitat a l'edat moderna».

L'estudi forma part d'un projecte amb el suport de la Fundació La Caixa, que promou nous mètodes experimentals, com el que utilitza la simulació per ordinador, que redueixen o eliminen la necessitat d'experimentació amb animals, un tema amb el qual també està molt implicat Cardona, responsable de l'experimentació animal de l'Institut Germans Trias i Pujol i màster en Ciència i Benestar de l'Animal de Laboratori. «En aquest cas, hem construït un nou model in silico per estudiar malalties infeccioses», diu.