L'Ajuntament de Manresa ha rebut més de 800 peticions per no haver de pagar plusvàlues, que és com es coneix l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU).

Concretament, l'Ajuntament ja ha resolt més de 300 recursos de reposició i sol·licituds de rectificació d'autoliquidació presentats per contribuents que consideraven que no s'havia produït un increment de valor i ha retornat les quantitats que s'han declarat ingressades indegudament.

A més, s'han presentat més de 500 sol·licituds de ciutadans que consideren que no estan subjectes a pagar l'impost, per manca d'increment de valor del terreny.

L'Ajuntament encara està calculant l'import del que deixarà de recaptar pel conjunt d'aquests requeriments per no pagar l'impost.

Una xifra de què sí que es disposa és que 153 peticions de devolució de plusvàlues sumaven un import total de 658.851 euros. Així que amb 800 procediments la quantitat pot ser milionària.

Aquesta és la conseqüència del pronunciament del Tribunal Constitucional, i després del Suprem, que va obrir la porta al fet que els que venguin immobles per un valor inferior al de compra no paguin l'impost de plusvàlua. A Manresa, el govern municipal ha hagut de fer front, de moment, a nombrosos recursos de reposició i contenciosos judicials.

La primera sentència sobre plusvàlues que afectava l'Ajuntament de Manresa va ser feta pública el febrer del 2018 i l'obligava a tornar 5.223 euros a un propietari de finques.

La sentència va ser emesa pel Jutjat Contenciós Administratiu número 12 de Barcelona, que ordenava la devolució de la quantitat esmentada. Després de la sentència del Tribunal Constitucional es va generar un degoteig de reclamacions. A final de febrer del 2018 ja s'havien fet 153 peticions i en l'actualitat superen les vuit-centes. Les peticions tenen tot un procediment per cobrir que pot acabar en sentència judicial.

Justament per aquest motiu cal recordar que l'Ajuntament va incrementar les ordenances fiscals per al 2018 el 2,5% per a la majoria d'impostos i taxes.

El govern municipal va explicar que l'increment es portava a terme bàsicament per compensar el descens d'ingressos ocasionat per la incidència del canvi normatiu respecte a l'aplicació de les plusvàlues.

Aquest descens d'ingressos s'ha anat compensant amb altres impostos, per exemple, amb l'increment de l'Impost de Béns Immobles (IBI), que aporta la majoria de tributs recaptats.