Avui, de 9 a 10 del matí, el manresà Cesc Escolà Garcia (1 d'octubre del 1992) farà la seva primera classe als 16 triunfitos del programa Operación triunfo de La1, que diumenge va estrenar temporada. D'ençà que es va saber que seria el nou professor de fitness de l'Acadèmia, tal com va avançar Regió7, admet que li costa molt dormir. Només com a dada, ha passat de tenir 7.000 seguidors a Instagram a més de 17.000. Fill del metge de Calaf i d'una doctora del CAP Sagrada Família de Manresa, és el petit de cinc germans. Diumenge, el seu físic, que llueix a Instagram, va ser tema de conversa en la presentació del professorat durant el xat posterior a la gala. Ahir, les xarxes n'anaven plenes. A Escolà se li ha acabat l'anonimat.

Neix a Barcelona però diu que és manresà.

Sí. Vaig viure tota la vida a Manresa, fins que vaig acabar els estudis de batxillerat, que vaig tornar a Barcelona, on tenim un pis familiar, per anar a la universitat.

On va estudiar?

Al Puigberenguer, al Lacetània i a la Joviat per fer el batxillerat, que és d'on tinc tots els amics del bàsquet. Allà va ser on ens vam conèixer amb Pierre Oriola [jugador del Barça], amb qui som íntims. Després vaig estudiar el grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (CAFE) a INEFC i vaig estar entrenant molts equips de nens i adolescents de bàsquet a l'Associació Esportiva Les Corts-UBAE. I ja em vaig enganxar al fitness. Just quan acabava la carrera vaig fer unes pràctiques al [gimnàs] Metropolitan, al DiR i aquí em van agafar per fer substitucions, em van formar i hi vaig començar de titular. A partir d'aquí vaig fer un màster d'educació perquè sempre he volgut ser profe. Em van agafar per fer pràctiques a l'escola Sarrià-Sant Ignasi i ja se'm van quedar.

Classes al DiR i al Sant Ignasi i, ara, «OT». Com s'ho farà?

Al DiR, per anar més tranquil i preveient que les classes farien un boom, m'agafo una excedència. I al col·legi sí que hi segueixo. Sortiré de l'Acadèmia, a Terrassa, i aniré directament al Sant Ignasi.

Comentava abans que el que està vivint és una bogeria.

El tema és que jo ja fa dos o tres mesos que sé que seré professor a OT i mig any que m'ho imaginava, però no vaig poder dir res oficialment fins al dijous 9, que hi va haver la roda de premsa. Sabia que seria un bombasso. A la segona hora de sortir publicat van començar a pujar articles a tot arreu.

Per què s'ho imaginava?

Sobretot, crec que és perquè, com que he fet tantes classes a tanta gent... N'he rebut fins a 2.000, de missatges. També se'n va fer ressò el COPLEFC, el Col·legi de Llicenciats en Educació Física, que va denunciar els antics professors de fitness d' OT, la Magali [Dalix] i el Gotzon [Mantuliz], perquè no hi estaven registrats. Aquest any, a la borsa de treball d'INEFC a Blanquerna hi havia l'oferta de Gestmusic [la productora del programa] perquè volien un col·legiat i al COPLEFC ho van celebrar.

Moltes coses.

Sí, i en dos dies. Estic molt tranquil perquè la meva feina fa molts anys que la faig, però el boom aquest és molt heavy.

Com hi arriba a «OT»?

Tenim un grup de WhatsApp de Blanquerna i una persona va veure l'oferta de treball i la va passar. Sabia que era Gestmusic però no OT perquè encara no havien dit que en farien una nova edició. Vaig enviar el currículum i l'endemà em truquen per fer una entrevista i els caic superbé. Després, em diuen que com si no hagués passat res. Al cap d'uns mesos em truquen, em diuen que és per a OT, que serà quatre dies a la setmana i que els he de fer una programació. Els l'envio i ja no em van fer ni una prova. Em van dir: ara passa l'estiu i t'esperes. I a l'octubre em van trucar de nou per fer l'entrevista final. Tot ha estat molt fluid, amb molt feeling. Al cap de dues setmanes em tornen a trucar i em diuen: ets a dins del vaixell. Brutal.

Quina serà la seva rutina?

Les meves classes són de 9 a 10 del matí els dimarts, dimecres, divendres i dissabte.

En el perfil del seu blog diu que té una relació molt estreta amb la música.

Sí, tinc un germà músic, i ell i jo tenim do musical. A part, de petit vaig fer trombó de vares, solfeig i bateria. La música sempre m'ha encantat. Poder treballar en un programa fent el que em motiva més, l'esport, i poder-ho combinar amb la música, és increïble.

Com s'ho ha agafat la família?

Jo els ho anava dient i ells no em feien cas, però quan ho han sabut ara han quedat cagats.

Quin consell li han donat els més veterans d'«OT»?

Que estigui tranqui, però el més important de tot és que sigui com soc. Si m'han agafat a OT és per com soc. No perquè sigui un crac fent les classes, que hi ajuda, òbviament, sinó perquè soc molt obert, molt proper. M'agraden molt les relacions socials i tinc molta facilitat de tracte amb els nens i adolescents. Si a això hi afegeixes que soc un motivat de la música i del fitness... Tinc molta sort de començar la meva carrera a la tele amb un dels programes més importants de la història d'Espanya i dels més nets.

El seu paper amb els 16 aspirats serà...

Que entenguin la importància d'estar en forma i tot això lligat amb la nutrició.

A les xarxes és molt actiu.

Sí, és que el món de la fotografia m'encanta i a tots els llocs on vaig intento fer-me fotos molt xules. Fa temps vaig parlar amb un amic que em va dir el tema de la web i ja la teníem preparada. La vam llançar el dia 9. La vaig fer perquè la gent em conegui i vegi el que faig.

Tem que el jutgin només pel seu físic?

La primera imatge que vull donar és la de salut i vida sana i si vols donar exemple has de començar per tu mateix. Jo crec que has de donar exemple amb el que dius, el que fas i el que ets.

Com és com a professor?

Exigent, molt divertit, empàtic. Soc molt perfeccionista. Abans que es publiqués tot això ho volia tenir tot perfecte. La web perfecta. Vaig estar hores i hores i hores esborrant coses que no podien sortir a Facebook i a Instagram.

I com a persona?

Molt obert, proper, amb algunes coses una mica egoista. Molt detallista amb la gent que estimo.

Espantat?

El que m'ha posat una mica nerviós és tenir 2.000 missatges de tant reforç positiu i que ho petaré tant, que dius: jodeeeeer. Ara ho he de demostrar.