L'increment del preu del lloguer s'ha convertit en el principal obstacle a Manresa per continuar vivint al mateix habitatge. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC) al Bages atén, de mitjana, dos casos nous cada setmana per aquest motiu. Els portaveus de l'organització asseguren que són inquilins que volien continuar pagant, però que no poden assumir l'increment i a més a alguns els és impossible accedir a un altre de més barat perquè no tenen un contracte fix.

De vegades, segons els responsables de la PAHC del Bages, les immobiliàries es neguen a fer un contracte de lloguer a persones que, tot i tenir la voluntat de pagar i disposar d'un sou, tenen ingressos baixos i temen que no puguin ser solvents econòmicament. «En aquest context, hi ha el que anomenem desnonaments invisibles, d'inquilins que no poden fer front a la pujada del lloguer i que, per evitar problemes amb els propietaris, decideixen marxar i anar-se'n amb familiars», explica el portaveu de la plataforma, Berni Sorinas.

A Manresa, segons càlculs de la PAHC, el lloguer ha pujat de mitjana en els darrers anys entre 120 i 130 euros. La recomanació de la PAHC a llogaters precaris que viuen en l'habitatge d'un gran tenidor -la plataforma considera que ho són quan tenen un mínim de vuit pisos en propietat- és que no marxin. «Nosaltres enviem un mail a la immobiliària per intentar negociar un preu, tot indicant que el llogater no pot pagar, i normalment la resposta és negativa. Són casos que acaben als jutjats. Si es tracta d'un propietari petit, pressionem l'Ajuntament perquè hi intervingui», afirma Sorinas. La mostra que la pujada del lloguer és un obstacle per garantir l'accés a l'habitatge, segons la PAHC, és que en el darrer any prop d'un centenar de persones s'han adreçat a la plataforma amb aquesta problemàtica.

En les negociacions amb els propietaris, els responsables de la PAHC els argumenten que l'opció òptima és mantenir el preu del lloguer perquè és millor tenir els mateixos ingressos que arriscar-se a mantenir el pis buit davant la dificultat de trobar nous inquilins. «La solució passa per regular el preu de l'habitatge i incrementar el parc de pisos socials, que ajudaria a controlar millor, precisament, els preus del mercat immobiliari», destaca Sorinas.

«Els requisits per accedir a un lloguer són durs. Hi ha persones que tenen un sou que està bé, però a l'empresa on treballen no els fan un contracte fix perquè en van encadenant de temporals. Com que no en tenen un de fix, les immobiliàries li barren el pas», afegeix.