El setè diumenge, els comerços també van obrir. Ahir, primer diumenge de les rebaixes que van començar passat Reis, les botigues del centre de Manresa van apujar la persiana. Ja ho van fer l'1 de desembre coincidint amb la Fira de Sant Andreu. Van continuar amb la campanya de Nadal i fins ahir. No ho han fet tots els comerços, però sí una bona part. Al carrer Guimerà, per exemple, de la setantena d'establiments comercials que hi ha, 41 van obrir ahir, diumenge. La majoria, de roba i calçat, però també algun del ram de l'alimentació. Al Born, Nou i Plana la tendència era similar. Moda i sabates. La resta estaven tancats. Tampoc no van obrir la majoria de botigues dels carrers de l'entorn com la Muralla del Carme o el Sant Joan Baptista de La Salle.
«Fa set diumenges seguits que obrim, i en són molts», assegurava ahir Luisa Lanza, darrere el mostrador d'un comerç de roba infantil del carrer Nou. Segons la seva opinió no caldria obrir tants festius perquè «no notes que hagi valgut la pena. Acabes fent el mateix però ho reparteixes entre més dies».
Ja en l'anonimat, més contundent va ser un dependent d'una botiga de roba del centre de la ciutat, també ahir. Recordava que ha treballat tots els diumenges des de l'1 de desembre, i que els calendaris d'obertura s'haurien de regular d'una altra forma per promoure la conciliació familiar. «Abans es va lluitar per tancar els diumenges i hem anat a pitjor. Ara la tendència és obrir els caps de setmana i en canvi els dilluns i dimarts ben poca cosa es fa». Segons la seva opinió, «hem malacostumat els clients, i a diferència del que es diu, el client no sempre té la raó». Es queixava que hi ha poca consideració per part dels consumidors. «D'hores al dia per comprar, n'hi ha».
A això s'hi afegeix que Internet ha acabat d'agreujar la situació del petit comerç. «És una època de canvis, però no pas per millorar. Quan tanca una botiga tothom diu que és una llàstima, però ho hem provocat nosaltres», va afirmar. «És tot un món que el client que entra de fora no veu», afirmava.
La responsable d'una altra botiga del carrer Nou, amb molts anys d'experiència, coincidia a dir que la conciliació familiar es fa difícil amb els horaris comercials i les obertures dels dies festius. «Si obríssim fins a les 12 de la nit, la gent també vindria». Comentava que s'ha trobat casos de gent que un dissabte ha anat a mirar peces de roba, «i et diuen que com que obrim el diumenge, ja passaran l'endemà». Manifestava que «abans el client buscava la teva professionalitat. I això s'ha perdut, i en canvi crec que fa més falta que mai».
La dependenta d'una firma de complements del carrer Guimerà també lamentava que havia hagut de treballar tots els diumenges. «Des de principi de desembre, que ja es va preparar tot, ha sigut un no parar. Cansa una miqueta, i sobretot quan veus famílies que estan passejant i comprant».
Els festius treballats s'acostumen a compensar amb dies lliures. El dirigent sindical de Comissions Obreres Lluís Vidal Sixto considera que hi ha una pressió laboral molt forta amb plantilles ajustades. «A les grans superfícies hi ha cert repartiment de la feina, però com més petit és el comerç menys possibilitats de cobrir aquella feina. I per pocs dies no contracten ningú. Què falla? Entre altres coses, les compensacions. Estàs pressionat per treballar i la compensació hauria de ser no només amb temps, sinó a triar quan vols fer la festa». Sovint és l'empresa qui tria.
