L'Ajuntament ha anunciat que el milió d'euros per a la millora de l'espai públic d'aquest 2020 atorgarà més protagonisme a les voreres i espais per on transiten els vianants que a les calçades. Per aconseguir una ciutat realment còmoda per als vianants, però, caldran molts més diners. Per exemple, per resoldre el problema que generen les voreres de poc més d'un pam i mig, on no caben dues persones de costat, i una que vagi amb cadira de rodes, cotxet o carro d'anar a comprar hi passa just o ja ni hi passa i ha de canviar de banda o anar per la calçada, amb el perill que això comporta.

De voreres estretes n'hi ha uns quants exemples, a Manresa. És el cas de molts trams de les dels car-rers del Cós, Llum i Magnet, a Vall-daura; dels carrers de Sant Fruitós i de Sant Valentí, a la plaça Catalunya; de bona part del carrer de Circumval·lació, al sector de Passeig i Rodalies, i d'un tram del car-rer de Sant Josep, al Poble Nou.

Mereix un punt i a part el carrer dels Caputxins, a les Escodines, on hi ha el Centre de Disminuïts Físics del Bages. Persones que s'han de moure amb cadira de rodes i unes voreres per on amb prou feines pot passar un cotxet.

En determinades hores del dia, com a les d'entrada i de sortida de les escoles, la confluència del car-rer del Cós amb el de la Llum i el Magnet es converteix en un punt especialment conflictiu perquè l'estretor de les voreres fa que la gent es vegi obligada a caminar per la calçada i que els cotxes hagin d'anar amb molt de compte per evitar ensurts. Crida l'atenció que al Cós hi ha un tram de carril bici totalment inútil.

Són vials pels quals no poden transitar dues persones de costat. Han d'anar en fila índia. El mateix passa a una banda del carrer de Sant Fruitós on, per a més inri, hi ha una paperera a mitja alçada de la part estreta del vial que encara l'estreny més. Al tram més proper al carrer del Bruc, on hi ha l'administració de la Seguretat Social, un cendrer encastat al terra i pilons de ferro el converteixen en un estretíssim túnel on una cadira de rodes hi deu passar (si hi passa) amb moltes penes i treballs.

Al carrer de Sant Josep, quan es va fer l'anterior pla de mobilitat, ja caducat, es va parlar de la possibilitat d'eliminar una banda de l'aparcament per poder eixamplar l'estretíssima vorera, però no se'n va tornar a parlar més.

En el cas del Centre Històric, carrers amb la mateixa situació s'han resolt convertint-los en plataformes úniques i limitant la velocitat dels cotxes, però aquesta solució no és viable en tots.