El març, «com a màxim», segons paraules de la regidora d'Acció i Inclusió Social, Mariona Homs, ha de començar a funcionar l'alberg social de Manresa. Homs atribueix la lentitud a l'hora de posar-lo en marxa al fet que «és un equipament dels quals no n'hi ha gaires a Catalunya», la qual cosa ha suposat haver de destinar més temps a la redacció del plec de clàusules, diu. Ha avançat que «ja s'ha posat a concurs» per fer la concertació de les 18 places públiques que tindrà.

Homs ha informat que, mentre no està operatiu l'alberg social, «com que tenim famílies amb emergència habitacional que normalment posem en fondes», l'Ajuntament ja ha optat per començar a utilitzar la Llar Sant Joan de Déu per acollir-les, però «de forma privada» perquè «ho necessitàvem». Tot indica que l'antiga casa de les germanetes dels pobres, que gestiona la Fundació Germà Tomàs Canet, vinculada a l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, acollirà l'alberg social, atès que es tracta de l'únic equipament de Manresa, remarca Homs, que «està donat d'alta» per poder desenvolupar aquesta funció.

En el cas de la família que hi ha des de desembre, el que fa l'Ajuntament és utilitzar l'equipament pagant un preu per esmorzar, per dinar, per sopar i per dormir, com si es tractés d'una fonda o de l'alberg del Carme. Aquest darrer equipament és turístic i depèn de la Generalitat, mentre que el social ho farà de la cartera de serveis socials de l'Ajuntament.

No és per a sensesostres

Homs insisteix que el futur alberg no serà per a sensesostres sinó per a persones «que ja tinguin un vincle de treball. Gent que té una alternativa viable que ha d'arribar a mitjà termini» i que, mentrestant, requereixi fer una «estada temporal de quatre o de cinc mesos, o menys fins i tot». Aquestes famílies, a més a més, seguiran un itinerari socioeducatiu del qual es farà càrrec un equip de professionals que s'ha de contractar.

L'octubre passat, Regió7 va explicar que l'alberg social feia més d'un any que estava encallat per problemes burocràtics, que va comentar Homs en el ple municipal celebrat el mes anterior.

Cal recordar que a la Llar Sant Joan de Déu és on viuen els refugiats que hi ha a Manresa durant la primera etapa d'acollida. La regidora remarca que «estan en una ala i l'alberg estarà en una altra».

Quant a les queixes que va rebre la Fundació Germà Tomàs Canet el 2018 d'un grup de refugiats pel que fa a l'alimentació i atenció que els dispensava, de les quals es va fer ressò aquest diari, Homs comenta que l'Ajuntament hi manté un contacte permanent i que actuament tot rutlla com ha de rutllar. Desmenteix, alhora, que hi visquin menors estrangers no acompanyats. «Hi ha persones amb asil internacional, entre les quals també hi ha menors».