Les comunitats religioses que hi ha establertes a Manresa han perdut en la darrera dècada més del 40% dels seus membres, segons xifres aportades a Regió7 pel Bisbat de Vic. De fet, des del 2008, han desaparegut tres congregacions a la ciutat: les Germanetes dels Pobres, les Serventes del Sagrat Cor de Jesús i les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül (paüles).
Si bé el desembre del 2008 hi havia a Manresa 147 religiosos, repartits en catorze congregacions (quatre de masculines i deu de femenines), onze anys després la xifra de religiosos a la ciutat és de 86, repartits en onze congregacions (quatre de masculines i set de femenines). La davallada és del 41,5%.
En concret, actualment hi ha 61 membres de comunitats religioses menys a la capital del Bages que fa una dècada. D'aquests, la majoria són dones: les congregacions femenines existents tenen 30 germanes menys que el 2008 -totes les comunitats han perdut monges, excepte les josefines de la caritat, situades al carrer Magnet- i cal sumar-hi les 26 monges que formaven part de les comunitats ja desaparegudes (6 filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül, 14 germanetes dels pobres i 6 serventes del Sagrat Cor de Jesús). Les congregacions masculines han perdut cinc membres: dos els germans de Doctrina Cristiana (fundadors de La Salle) i tres de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.
L'envelliment
La disminució de religiosos és una tendència generalitzada a Catalu-nya, i un dels motius és la falta de jovent i l'envelliment de moltes comunitats, tal com expressa mossèn Pere Oliva, delegat episcopal pel Clergat del Bisbat de Vic. Consultat per aquest diari, Oliva assegura que «l'Església ha de mirar de respondre a allò que l'Esperit de Déu suscita en les persones, i avui dia potser hi ha més resposta des del món laical: grups de famílies que volen viure segons Jesucrist, o moviments que senten la necessitat de comunicar la gràcia de la fe en els seus ambients laborals, veïnals, d'oci...». El capellà admet que «minven les generacions joves a l'Església» però opina que «la vida religiosa és necessària i no crec que desaparegui mai».
Davant la falta de religiosos, algunes comunitats incorporen persones vingudes de fora: «Hi ha comunitats que requereixen l'arribada de nous membres vinguts d'altres països per sostenir la seva pròpia tasca arreu del món», explica mossèn Oliva, que apunta que aquest moviment de religiosos «cal entendre'l en el marc del món global en què vivim, com a grups d'humans que van d'un lloc a un altre».
Malgrat això, la falta de relleu generacional en el si de les comunitats religioses ha impactat de ple Manresa els darrers anys i ha provocat la desaparició de tres congregacions. Les primeres a marxar van ser les germanetes dels pobres, que el 2013 van vendre la seva casa-asil situada al carrer de les Saleses a l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, i es van traslladar a altres residències de les germanetes fora de la ciutat. El 2014, les serventes del Sagrat Cor de Jesús van cedir a Càritas la seva residència del Joc de la Pilota, i les quatre monges que hi quedaven van ser reallotjades a Vic. Al final del 2018 la ciutat va perdre les dues últimes filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül (conegudes com a paüles), que vivien i feien de voluntàries a l'Hospital de Sant Andreu, després d'anys treballant-hi com a infermeres. Una va ser traslladada a Barcelona i l'altra a València.
Els reptes de l'Església
Abordar com ha de ser l'Església davant d'una societat que està en constant canvi és un dels punts que es debatran al Sínode per l'Esperança, presentat a Manresa el mes de novembre passat. És l'opció escollida pel Bisbat de Vic per posar remei a la crisi que viu la institució, i que permetrà, durant tres anys, traslladar propostes al bisbe, Romà Casanova, que en farà la corresponent valoració amb l'Església Diocesana.
Sobre la crisi vocacional, Oliva, igualadí de naixement, cita un passatge de l'Evangeli, on «Jesús convida els seus deixebles a no tenir por de la tempesta» i recorda unes paraules del bisbe Romà: «Vivim no una època de canvis, sinó un canvi d'època. I l'Església ha de donar unes respostes adequades als temps, que atansin les persones a Jesucrist i al seu missatge, a la fe».
Preguntat sobre els sonats casos de pederàstia, expressa que «és un veritable escàndol per a tots i l'Església ha de demanar perdó tantes vegades com faci falta». El Bisbat de Vic, recorda el mossèn, ha aprovat un protocol de mesures de protecció del menor per lluitar contra els abusos sexuals i ha posat en marxa un canal d'acollida i de denúncia a disposició de tothom qui ho necessiti.
Capellans casats?
El sínode diocesà té diverses fases: una inicial en què es constituiran grups per donar respostes; després es formarà una assemblea sinodal que estudiarà les conclusions proposades pels grups; i, finalment, el bisbe haurà d'aprovar un decret amb tot allò que vegi oportú i beneficiós per al bisbat i que serà d'aplicació per a tota la diòcesi, segons el delegat episcopal.
Entre altres temes, hi ha sobre la taula el debat del celibat obligatori i si l'Església ha de permetre que homes casats puguin ser capellans, fet que sembla necessari en zones aïllades com a l'Amazones i que el mateix Vaticà defensa. Una altra qüestió de debat és el paper de les dones, sobre el qual també s'ha pronunciat mossèn Oliva, que creu que tenen «un paper fonamental en totes les religions i especialment en la cristiana» perquè, sense elles, «no es podrien dur a terme moltes de les tasques que es fan» i destaca que el papa Francesc ha constituït una comissió per estudiar el ministeri diaconal exercit per dones.
