La germana Montserrat Benet, nascuda a Sant Martí de Maldà (Lleida), acaba de fer 90 anys. El 1950 va entrar a les Carmelites de la Caritat Vedruna. Del 1970 al 1976 va ser superiora de l'escola Vedruna de Manresa, ciutat on va tornar un cop jubilada. També ha exercit de professora de Química i Física a Tarragona, Balaguer i Cambrils.

Què la va dur a fer-se monja?

El meu pare era alcalde de dretes i va ser assassinat el 36. Ens ho van prendre tot. Vam anar a Calafell, on el meu germà feia de mestre. El meu avi ja era mestre, també els meus oncles, la meva cosina, una germana... Suposo que tot això em va influir. Quan tenia 12 anys em van donar una beca i vaig anar al col·legi Vedruna de Tarragona. Amb la pregària i el carisma vedruna vaig anar veient que Déu volia això per a mi. No m'ha passat mai pel cap deixar-ho, tot i les dificultats que la vida et va presentant.

Quina és la història de les vedrunes a Manresa?

Les primeres germanes van arribar a la Casa dels Infants Orfes, el 1954. Per mantenir la casa vam fundar l'escola. També teníem Casa Caritat, on hi havia infants amb dificultats. Va sortir una llei d'ense-nyament segons la qual l'edifici dels Infants no complia les condicions i la congregació va comprar un terreny per fer-hi la nova escola. Es va inaugurar el 1975 i jo, un any més tard, vaig marxar a Tarragona. Un cop jubilada, em van deixar escollir on volia anar i vaig triar Manresa. És una casa-infermeria amb condicions molt bones i la ciutat està molt bé pel que fa a la sanitat. A més, som al costat de l'escola, ens dona molta alegria.

Com funcionen les escoles creades per religiosos?

Quan vam fer el relleu al professorat no religiós (seglars), vam posar tots els mitjans a l'abast del claustre i dels equips que vam anar formant per tal que tots fossin capaços de mantenir viu el carisma vedruna: «Tot per amor, res per força», «No permeteu que mai cap alumne marxi a casa enfadat»... Són frases de santa Joaquima, la nostra fundadora. Hem deixat l'escola en molt bones mans.

Falten joves a les comunitats?

En general, han disminuït totes les congregacions. Però penso que tornaran a créixer, perquè hi ha jovent molt entregat. L'estil vedruna no és només per a un grup de persones, va ser donat a l'Església. Hi ha gent que ho viu de maneres molt diferents, sense portar hàbits ni viure en un convent...

Com ha canviat l'educació?

Ara fa molt que no faig de professora, però crec que s'està treballant bé. L'educació, com tot en la nostra societat, ha canviat. Cal adaptar-se als nous reptes, a les noves metodologies i a tot el que calgui.

Sap quines congregacions queden a la ciutat?

No gaire. Ja soc gran i fa temps que no assisteixo a reunions i trobades, però és que tampoc se'n fan. La relació amb altres congregacions és un tema molt deixat i, per tant, gairebé ni ens coneixem.

Expliqui'm el seu dia a dia.

La nostra mitjana d'edat és de 80 anys i algunes germanes estan malaltes. Fem tres pregàries al dia. Ens ajuntem pels àpats, algun taller i reunions cada 15 dies. Quan fa bo sortim fora i mirem com juguen els nens. Tinc una tauleta per mirar el correu, llegir notícies... i l'altre dia em van regalar un mòbil, no n'havia tingut mai! M'hauria agradat molt viure en aquesta època de les noves tecnologies.