El parc de l'Agulla és un dels principals atractius naturals de Manresa, un espai que s'omple a l'estiu i on a l'hivern hi ha moltes persones que van a caminar. Les que hi arriben en cotxe ja cal que ho facin amb un tot terreny perquè l'entrada i la sortida a l'aparcament que hi ha al costat de la carretera és ple de bonys i forats.

La part més ben conservada de l'aparcament és la del mig, entre l'entrada i la sortida, tot i que hi ha algun bony i un bassal a la secció no asfaltada. Per arribar-hi, però, primer cal entrar-hi des de la car-retera de Santpedor. En aquest cas, el pas de l'asfalt de la calçada a la terra de l'aparcament implica fer un canvi brusc perquè la superfície s'ha anat erosionant i hi ha una mica de desnivell. Després, el conductor es troba de seguida uns quants clots que l'obliguen a circular a poc a poc per precaució.

La sortida encara està molt pitjor que l'entrada. Per passar de la part de terra de l'aparcament a la calçada abans cal localitzar i evitar els forats i bots que hi ha repartits arreu. El conductor no només ha d'estar pendent dels cotxes que circulen per incorporar-se a la car-retera sense generar cap perill, sinó que ha d'anar amb compte per no carregar-se els baixos del vehicle amb una rascada.

A tocar del Berenador, ja al terme de Sant Fruitós de Bages, hi ha un aparcament en més bones condicions que el que fan servir les persones que opten per utilitzar el de la banda de la carretera.