Càritas alerta d'un mercat laboral cada cop més precari a Manresa per als col·lectius amb més dificultat per trobar un lloc de treball i que no han signat un contracte des de fa anys. Sobretot immigrants. L'entitat benèfica de l'Església catòlica té en marxa projectes d'inserció laboral a la ciutat adreçats a les persones que més els costa aconseguir feina i hi van derivats de l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament o d'associacions solidàries. En els darrers anys, però, assolir els objectius és més complicat.

El personal de l'àrea encarregada de la inserció laboral observa, a l'hora de buscar feina per als usuaris, que cada cop hi ha més dificultats per signar un contracte. Un dels projectes que té en marxa i que té més èxit és el de formació en geriatria i que serveix per formar cuidadors de la llar. «En aquest àmbit, tenim més complicacions que abans per trobar algú disposat a oferir un contracte a la persona que ha de treballar i oferir el servei», explica la responsable de l'àrea d'inserció laboral, Adela Casals. De les 90 persones que van fer alguna formació a Càritas el 2019, 45 van trobar feina. Pel que fa als alumnes que segueixen el curs de geriatria, la inserció ha anat minvant. També n'imparteixen un altre d'horticultura ecològica.

Malgrat que l'estat actual del mercat laboral posi més traves als programes adreçats a aconseguir feina, Càritas assegura que és un projecte que continua en marxa perquè ha aconseguit, en els darrers 15 anys, que moltes persones tinguin una oportunitat d'obtenir ingressos.

«Observem des de fa un any, quan el Govern estatal va aprovar l'increment del salari mínim interprofessional, que més persones volen pagar en negre», explica Casals. Es tracta d'un problema per als empleats, que, sense un contracte legal, no tenen garantits els drets recollits en l'Estatut dels Treballadors. «Veiem que ofereixen feines sense les condicions mínimes. L'únic que busquem per als nostres usuaris és una feina digna, amb un sou per viure», afegeix Casals.

El personal de Càritas també ha observat més precarització del mercat laboral a través de les entrevistes prèvies als cursos. A cada formació hi accedeixen entre 20 i 25 persones. Prèviament parlen amb els aspirants a fer els cursos i se'n fa una selecció. «Hi ha persones amb ocupacions que no els dona per viure. Només treballen, per exemple, cinc hores la setmana, i no deixen la feina per una formació i, per tant, per reciclar-se. Diuen que són els únics ingressos de què disposen i no deixaran la feina», remarca la responsable d'inserció de l'entitat.

Càritas no només detecta l'empobriment a través del mercat laboral, sinó també en altres àmbits. L'any passat va denunciar que una de cada tres persones que atén a la capital del Bages fa més de quatre anys que en depèn. El 2018 van demanar ajuda 2.457 persones, el 17% més que l'any anterior. Pel que fa a les persones en seguiment, van passar de 761 a 864, el 13,5% més. El 33% de les persones acompanyades fa més de quatre anys que participen en projectes i serveis de Càritas. Des de l'organització assenyalen que les dificultats per accedir a una feina digna i a un habitatge són al darrere de la cronificació de la pobresa.