Hamid Oumaou ha mirat de no rendir-se malgrat les dificultats de no tenir feina. Càritas li va donar un cop de mà per obtenir ingressos en un mercat laboral complicat. Va arribar a Manresa com a paleta i actualment treballa en una empresa de neteja.

Com era la seva situació abans d'entrar en contacte amb Càritas?

Vaig arribar el 2008, procedent del Marroc, a l'edat de 24 anys. Vaig venir a Manresa perquè és on vivia el meu germà amb la seva parella. Al principi tenia una feina com a paleta, però amb l'arribada de la crisi vaig passar a no tenir-ne. A part, la parella del meu germà es va posar malalta i el meu germà va deixar el treball per cuidar-la. Van ser moments durs perquè era complicat trobar un lloc de treball. El meu germà em deia que estudiés. Això va ser, sobretot, entre els anys 2010 i el 2011, i durant aquella temporada ho vam passar realment malament.

I ho va fer?

Primer vaig anar a l'escola d'adults i vaig començar a fer el curs d'horticultura amb Càritas. Més endavant també em vaig apuntar al de geriatria. A partir d'aquí l'entitat m'ha ajudat a buscar feines. Em van començar a trucar perquè cuidés persones grans. Va significar un descans el fet de poder tenir uns ingressos.

Així va aconseguir remuntar.

Sí, totes aquestes feines me les va dir Càritas perquè les famílies de les persones amb les quals he treballat han donat bones referències de mi. Sempre que hi ha hagut una oportunitat, Càritas m'ha trucat per oferir-la.

Com li ha anat posteriorment?

Una de les meves primeres feines com a cuidador va ser a Castellbell i el Vilar, on tenia un home a càrrec, i em va agradar. A més, treballar no només és positiu per obtenir ingressos, sinó per conèixer gent i practicar la llengua, ja que jo ara parlo principalment català. La família va acabar contenta amb mi i així ho va fer saber a Càritas. Posteriorment em vaig quedar sense feina, però la mateixa entitat em va trucar per cuidar altres persones a Manresa i a Sant Fruitós de Bages.

Actualment on treballa?

Fa uns anys que treballo per una empresa de neteja i hi estic bé. Recordo que tenia uns bitllets d'avió per anar al Marroc i estar un temps amb la família, però des de Càritas em van dir que hi anés en una altra ocasió per no perdre l'oportunitat.