A Manresa neixen més persones de les que moren. No cada any, però la majoria. El creixement vegetatiu de la ciutat ha estat positiu en 14 dels darrers 20.

Des de començament de segle, els naixements han estat més nombrosos que les defuncions sempre excepte els anys 2016, el 2015, el 2003 i el 2001.

Es va donar la circumstància que l'any 2002 hi va haver exactament les mateixes altes que baixes: 666.

Si s'obre el focus i es retrocedeix fins al 1996, segons les dades facilitades per l'Ajuntament, el resultat és que en els 24 anys analitzats, en 9 hi va haver decreixement vegetatiu, en 1 empat i en 14 creixement.

El panorama que dibuixen les dades és un final de segle XX amb una ciutat on les defuncions superaven els naixements.

Una situació que es va mantenir els primers anys del segle XXI i que a partir del 2004 va començar a canviar amb un saldo positiu de 50 persones, que va anar creixent fins a la xifra rècord de 289, l'any 2008.

Aquesta diferència positiva important entre les defuncions i els naixements es va mantenir fins al 2010 i, a partir d'aquí, es manté el creixement vegetatiu però cada cop amb menys volum fins que els anys 2015 i 2016 el resultat és novament negatiu, com havia passat al final del segle passat i el començament de l'actual.

El 2017 hi va haver una nova remuntada i Manresa va tornar a tenir creixement vegetatiu que, segons les darreres dades, es va incrementant progressivament: 9 persones el 2017, 19 el 2018 i 109 el 2019.

Si el saldo positiu vegetatiu rècord del darrer quart de segle van ser els 289 de l'any 2008, l'altra cara de la moneda és el saldo negatiu de 245 del 1996.

Hi ha hagut altres xifres significatives de decreixement durant el període analitzat com els 126 del 1998 o els 111 del 1999.

Però els darrers anys ha estat molt menor: amb el menys 12 del 2015 i el menys 48 del 2016.