A les finestres de casa hi havia trossos d'arbres cremats enganxats, i abans d'entrar necessitàvem netejar-nos les sabates perquè el terra era ben negre». L'escenari que descriu el manresà Joan Obradors és demolidor. Des de fa 38 anys que viu a Austràlia i afirma que la destrucció provocada pels incendis forestals que han cremat des de fa tres mesos i segueixen cremant al país oceànic «no l'havia vist mai abans». «Farà un mes que no veig el sol», també comenta Laia Fornós, una altra manresana resident a Sydney.
Des de setembre de l'any passat, els focs han calcinat uns 11,8 milions d'hectàrees i els experts calculen que han provocat la mort de més 1.000 milions d'animals. Una tragèdia climàtica que també s'ha cobrat la vida d'almenys 29 persones. «El dia de Nadal, els mitjans de comunicació ja explicaven que les hectàrees que s'havien cremat a les nostres regions superaven la superfície de tot el territori d'Espanya» assegura Obradors, modelista industrial de 71 anys establert al barri de Faerfield de Liverpool, un suburbi de Sydney.
El bagenc ha viscut de ben a prop els incendis. Per una banda, perquè la zona on resideix va quedar rodejada per les flames. Per l'altra, perquè un dels seus fills és bomber voluntari i, entre altres situacions crítiques, «va veure la mort d'un company de 26 anys per culpa de la caiguda d'un arbre quan estava treballant en un dels focs».
La perifèria de Sydney, aïllada
Sortir dels barris residencials com el del bagenc ha estat durant dies una missió impossible pels seus habitants, ja que segons ha declarat Obradors «va arribar un moment en què els incendis van obligar a tancar una setzena de carreteres del voltant i ens vam trobar completament aïllats».
La situació ha millorat en els últims dies, en part, gràcies a les pluges torrencials. Tanmateix, els tres mesos de flames no han acabat. Les condicions meteorològiques extremes han expandit els incendis a localitats on mai n'havien tingut com és el cas de l'illa dels Cangurs i les regions boscoses que són Patrimoni de la Humanitat a Nova Gal·les del Sud. «Estan fent servir els canons que empren a l'hivern per produir neu per apagar el foc a les muntanyes on acostumo a esquiar a l'hivern a Nova Gal·les», ha conclòs.
«El fum entrava dins l'edifici»
Laia Fornós, de 22 anys, va arribar fa sis mesos al país i des de la capital de Nova Gal·les del Sud explica a Regió7 que noten «olor de cremat cada dia» quan surten al carrer. «La boira i en conseqüència les temperatures inferiors als 25 graus són dos afegits que provoquen que visquem un estiu molt inversemblant», diu.
Segons ha establert la base de dades mundial IQ Air Visual, la qualitat de l'aire al país és tan deficient que fins i tot Melbourne ha estat declarada la zona del planeta amb el pitjor aire. Tot i que la ciutat de Sydney gaudeix d'una millor qualitat, Fornós comenta que alguna vegada s'ha trobat que han cancel·lat classes d'anglès al centre on estudia perquè «el fum entrava dins l'edifici».
Fornós, que actualment treballa en el sector de la restauració, assegura que aquestes condicions meteorològiques estan afectant el comerç on treballa, que només rep «un quart dels clients que habitualment tindríem en aquesta temporada». L'impacte global es preveu devastador.
