CONTRACRÒNICA

Sempre enyorarem el regidor Josep Maria Sala, aquell convergent que responia els discursos de la CUP apel·lant al fet indiscutible que «tenim models totalment diferents». El seu substitut a la cartera d'Hisenda, el futur exalcalde Junyent, no els concedeix aquest punt de debat quan els cupaires de Fem Manresa aprofiten qualsevol ocasió per reclamar la prestació de tots els serveis municipals per treballadors de l'Ajuntament i que aquests tinguin sous més elevats i millors condicions laborals. Dijous es va parlar de les remuneracions de la plantilla, a la qual aviat s'aplicarà la pujada del 2% decretada pel Govern central, però limitar-se a complir el decret és «falta de valentia política» per als de Fem, que demanen «anar més enllà» i convertir el de Manresa en un «consistori referencial» dels drets laborals, en paraules del regidor Jordi Trapé. Seguidament, en un altre debat, van reiterar la seva oposició a les «externalitzacions», o sigui, als contractes a empreses. Sumant dos i dos resulta que volen un Ajuntament amb molta més plantilla i molt més ben pagada. Al cap d'una mica, parlant d'una altra cosa, el regidor de govern Toni Massegú recordava que «no hi ha res gratuït, sempre hi ha algú que paga». Al final de tot -afegiríem- hi sol haver els impostos -i els contribuents, és clar.

Com ja va informar ahir aquest diari, el socialista Felip González es va quedar sol defensant l'adhesió manresana al grup de pressió del Vallès perquè la nostra línia de Rodalies arribi a l'aeroport, mentre que el govern municipal s'estimava més fer confiança al govern català, casualment dels mateixos partits, i demanar una taula de diàleg per estudiar alternatives. Encara sort que no van proposar una comissió de les de no decidir. Això sí: que la durada del viatge fins a Barcelona es redueixi fins menys d'una hora es va aprovar no una sinó dues vegades. I els oradors es van engrescar tant que es va invocar la construcció de la carretera d'Abrera, amb algun dubte sobre qui la va inaugurar. Els informem que va ser el llavors ministre d'Obres Públiques, Antonio Valdés González-Roldán, acompanyat del governador civil, Rodolfo Martín Villa, i del president de la Diputació, Juan Antonio Samarach, quan era alcalde de Manresa Ramon Soldevila Tomasa, dades que aquest cronista desconeixia en el moment del ple, però que aquell mateix vespre va consultar a l'hemeroteca digital de La Vanguardia. La data: 23 de desembre del 1974.

Per viatge en el temps, el que va portar els regidors fins als bombardejos de la ciutat durant la guerra civil, per una proposició de Fem Manresa que reclamava dignificar els refugis antiaeris que queden -els que són patrimoni protegit, va esmenar la regidora de Cultura, Anna Crespo, després de dir que ja s'hi ha treballat, i molt. Les bombes van caure el 21 de desembre de l1938 i el 19 de gener del 1939, i el cupaire Trapé no va estalviar adjectius per definir el bàndol que les llançava. Només una mica més durs que els dedicats pels portaveus independentistes a la Justícia espanyola i a l'«Estat repressor» en general quan van debatre fer costat a Quim Torra contra la Junta Electoral.

En el ple es va tramitar una moció presentada el mateix dia, és a dir, que no hi ha raó per no debatre qüestions manresanes de la més estricta actualitat. Per exemple: és positiu que el quasialcalde i el quasiexalcalde apareguin en vídeo a la Innocentada, lligats amb cordes i maquillats com si els acabessin d'apallissar? És positiu perquè humanitza i apropa la imatge dels governants o és negatiu perquè la banalitza? Hi han d'aparèixer també els caps de l'oposició o ja hi sortiran el dia que governin? El ple municipal és la veritable Innocentada? Qüestions de màxim interès que s'haurien pogut debatre si algú hagués presentat una moció.