Hi ha frases que, de tant escoltar-les, sembla que acabin perdent el significat. Una d'elles, però, «fins que la mort els separi», el va recuperar tot amb un cas que just ahir va fer deu anys. El 24 de gener del 2010, un matrimoni manresà va morir amb poques hores de diferència per causes naturals després de 57 anys anys de vida en comú. Com diu la frase, només la mort els va separar.

Ahir, la seva família els va recordar en una esquela publicada a aquest diari. Hi deia: «Van viure i morir junts. L'amor i l'estimació no moren mai». Demà al matí celebraran una missa de record a la parròquia de la Sagrada Família.

Maria Àngels Casé Torrabadella i Rossend Tomasa Grau, de 85 i 82 anys, respectivament, van morir amb només quinze hores de diferència. Ella tenia Alzheimer des de feia onze anys i era el seu marit qui en tenia cura, que, mig any abans de traspassar, va ser diagnosticat d'un tumor a l'esòfag. El seu temor era morir abans que la seva esposa, alhora que havia expressat el seu desig de marxar, també, quan ella ja no hi fos, i li va ser concedit.

Casé va morir a l'Hospital de Sant Andreu a la 1 de la matinada, on estava ingressada feia pocs dies per poder-li fer unes cures, i Tomasa, al llit de casa seva, al car-rer de Sant Llàtzer, i sense saber que la seva esposa havia perdut la vida, al cap de quinze hores, a les 4 de la tarda. La seva filla, Marta, explicava a aquest diari al cap de dos dies de la defunció que probablement la profunda connexió i estimació entre els seus pares havia fet que tots dos trobessin el seu final plegats, només amb unes hores de diferència. Assenyalava que, en el cas del seu pare, sabien que li quedava poc temps de vida. No així a la seva mare, que encara hauria pogut fer una mica més de campanya.

El matrimoni va viure junt 57 anys, fins que ella va haver de ser ingressada a l'hospital. El destí va voler que fos una separació passatgera, tal com era la voluntat d'ell, i també la d'ella, si la cruel malaltia de l'Alzheimer no s'hagués interposat en el seu camí.

El film El diari de Noah explica una història d'amor amb l'Alzheimer pel mig. Es pot ben dir que la dels dos manresans també va ser de pel·lícula.