Jordi Samaniego (Manresa, 1997) va acabar enginyeria TIC a la UPC de Manresa amb el millor expedient de la promoció 2018-2019, un 9,45. Afirma que per aconseguir-ho cal ser constant i, sobretot, organitzar-se. És aficionat a córrer. Per evadir-se. «Tornes nou i fresc», diu. Fa maratons.

Què és el que va fer que es decantés per una enginyeria?

Vaig prendre la decisió de tirar cap al tema tecnològic ja al principi de l'ESO. M'agradaven més els números que les lletres. Decidir el grau em va costar una mica més. Vaig triar com a primera opció l'enginyeria d'Aeroespacials a Terrassa. No hi vaig entrar per un 0,1 a la selectivitat. Però no em va suposar cap inconvenient. Vaig entrar a TIC. Ho vaig veure molt clar i hi va ajudar la comoditat de tenir la universitat aquí.

O sigui, que per una dècima no va entrar a la primera opció...

A selectivitat tenen molta importància assignatures com castellà, filosofia... Cultura general que considero important. És interessant que tothom sàpiga de tot. Però en el seu moment no vaig trobar just del tot que aquest fet decidís si jo podia triar una engi-nyeria o una altra. S'hauria de donar més pes a les assignatures del grau. No dic que sigui injust però sí que per exemple en el meu cas a batxillerat la filosofia m'agradava molt i se'm donava bé. Però en canvi a la selectivitat vaig treure un 3 i em va fer baixar la mitjana.

Diu que li agrada la filosofia?

No tant en el sentit històric. Dins les tecnologies hi ha molta ètica, i cada cop n'hi haurà més. Per exemple, les implicacions de la intel·ligència artificial en la societat.

I de les enginyeries, per què va triar TIC?

M'havia mirat informàtica, electrònica... i vaig trobar molt interessant el grau TIC pel fet que t'ensenyen coneixements de tres graus diferents, com ajuntar-los i treballar-los tots tres conjuntament. A moltes empreses hi ha un informàtic, un electrònic i un teleco. Vaig trobar molt interessant aquesta barreja dels tres àmbits.

Sempre ha sigut un 'coco'?

[Riu] Quan vaig començar la carrera estava una mica a l'expectativa del que passaria perquè al batxillerat em tibaven les assignatures de números però no sabia fins a quin punt seria suficient per tirar endavant. Vaig començar amb por a rebre una clatellada. Hi ha gent que en sap moltíssim.

Les enginyeries tenen fama de difícils. Hi ha pocs estudiants i molta demanda. Per què?

Per la meva experiència i el que he pogut veure, crec que no és complicat aprovar. És un mètode d'avaluació continu. Cada setmana o cada dues setmanes has de lliurar pràctiques, i si ets constant en la feina pots aprovar. L'únic que veig és que era complicat anar per nota. Els exàmens finals no eren d'estudiar sinó de pensar allà mateix: exercicis o situacions que no s'havien donat en la teoria però que amb els conceptes teòrics havies de deduir com resoldre aquell problema. Estudiant, sent constant i planificant, es pot. Hi ha el tòpic que és molt difícil. Has de tenir carinyo als números i has de poder tenir la capacitat d'asseure't una tarda i estar 4 hores per resoldre un únic problema. La constància i anar-te animant mentalment potser és el més difícil.

S'ha sentit còmode a la UPC a Manresa?

L'escola de Manresa és petita comparada amb la de Barcelona. Però un dels enormes avantatges que trobo que té és que érem 15 o 20 persones i et posaven una pràctica i l'havies de fer. Tenies l'opció de fer-la sol però hi havia moments que havies d'anar a parlar amb el professor. I aquells eren els moments bons. Podies estar tota una tarda xerrant del que a tu t'agrada, de tecnologia. Potser ni parlaves de l'assignatura, sinó d'altres conceptes. Això li dona valor.

Algun mètode per superar amb nota el grau ?

Sobretot organitzar-se. Hi havia molta feina durant la setmana. Si vas fent el dia a dia arribaves a l'examen final i pràcticament no has d'estudiar. No hi vas amb el cap buit. Sí que això implica dedicar 4 hores cada tarda a fer feina.

Va escollir on treballar?

Quan vaig acabar tercer vaig començar a fer pràctiques. Et trobes en aquella situació que hi ha més empreses que estudiants TIC, de forma que tu tries. Vaig començar en una empresa fent programació de pàgines web. Al cap d'un any vaig decidir canviar. Necessitava un projecte més gran. Et trobes en un món on tu pots triar. Pot costar de creure en altres àmbits. Treballo a UVE Solutions. Faig la part de programació. Toco molt bases de dades, que és com com organitzar una memòria d'informació.

Estem tots controlats?

Crec que molt més del que ens pensem però no volem saber fins a quin punt. I tant que estem controlats per les grans empreses a qui cedim les dades quan fem un clic a accepto les condicions. Ja poden saber tot el que fas i per on et mous. No ens espien individualment sinó com a massa, com a societat, que no sé si és pitjor encara.