L'Espai Òmnium de Manresa acull aquest dimecres la presentació del llibre "El referèndum inevitable", de Carles Mundó, en un acte en el qual, a més de l'exconseller de la Generalitat, també hi intervindran Marc Aloy, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Manresa; David Casellas, advocat; i Sílvia Sanfeliu, directora teatral. Començarà a 2/4 de 8 del vespre.

Carles Mundó, qui va ser el màxim responsable de Justícia del govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, cessat pel 155, dibuixa a "El referèndum inevitable" els elements de la recepta per tal d'aconseguir un referèndum pactat que avui es veu "impossible": que l'independentisme superi el 50% en totes les eleccions "de manera sostinguda"; enfortir les institucions; i aconseguir el reconeixement internacional. Això combinat amb "no renunciar mai" al diàleg i no perdre la "moral de victòria". "L'independentisme no creixerà a través de jugades mestres", va afirmar el republicà en la presentació de l'obra el novembre passat.

Condemnat per desobediència i detingut un mes en presó preventiva, Mundó defensa que per tal que l'independentisme pugui traçar una estratègia compartida és "imprescindible" que es comparteixi un mateix diagnòstic de la realitat i una visió conjunta del que ha passat des de la tardor del 2017. Per a Mundó, cal fer una anàlisi "realista i serena" i entendre que "quan canvien algunes variables incontrolables o que depenen d'altres actors, cal tenir l'habilitat i la valentia de rectificar i corregir tantes vegades com calgui sense que això s'interpreti com una renúncia o una falta de compromís" i conclou que "no es tracta de ser els més purs; sinó de voler guanyar".

La seva interpretació és que l'èxit de l'1-O va fer pensar que si es podia fer el referèndum, es podia fer qualsevol cosa, també aconseguir la independència. Però l'exconseller Mundó, remarca que "cada objectiu polític exigeix mesurar molt bé les forces que té cadascú"." Teníem força social i política per fer un referèndum però no en teníem prou per fer la independència ni per evitar la repressió", conclou.

Una de les principals conclusions del llibre de Mundó és que la via unilateral "no té cap recorregut" i, en canvi, defensa que l'única manera de poder guanyar és utilitzant vies "inequívocament democràtiques", és a dir, a la manera de la via escocesa.

"La via unilateral no és només una qüestió de voluntarisme ni de valentia. És una qüestió de mesurar quina és la capacitat que tenen els actors en conflicte per imposar la seva posició, que es basa sobretot en la capacitat coercitiva i la força. La unilateralitat és més una via de fet que una via política, i en el context en què es troba Catalunya, amb un estat fort al davant, sobretot a l'hora de reprimir, i en un context europeu on els altres estats no discreparan de la posició d'Espanya, costa de veure que aquesta via tingui sentit pràctic, a banda dels dubtes de legitimitat democràtica que pot plantejar", argumenta l'exconseller de Justícia.