Tal com va avançar aquest diari (vegeu edició del 18 de gener), el Tribunal Suprem ha donat la raó a PYMSA, l'empresa ubicada al barri de Valldaura que tracta la fusta amb sals hidrosolubles, pel que fa al mapa acústic de la ciutat, el que estableix el màxim de soroll que es pot fer segons la zona. Això no només suposa que, quan vulgui, pot fer més soroll del que fixa el mapa, sinó que l'Ajuntament l'ha de modificar perquè la sentència no només canvia la qualificació sonora del sòl on hi ha PYMSA sinó també, de retruc, la del seu perímetre. L'Ajuntament disposa de dos mesos per adequar el mapa a la sentència.
PYMSA pot denunciar l'Ajuntament per danys i perjudicis perquè, sobre la base del mapa, va cessar una part de la seva activitat -l'octubre del 2017 va renunciar a la llicència per tractar fusta amb creosota perquè eren uns pals més grans, la manipulació dels quals generava més soroll-, amb les consegüents pèrdues econòmiques. L'advocat de l'empresa en aquest tema, Lluís Galvan, del despatx Intass Jurídic, ho està valorant. De moment, no sap quina decisió prendrà PYMSA. L'acció de responsabilitat patrimonial es pot posar amb un any de marge a partir de l'anul·lació del mapa.
També ha d'acabar d'estudiar com pot afectar jurídicament la sentència les multes interposades per l'Ajuntament a l'empresa sobre la base de l'aplicació del mapa. Multes de més de 30.000 euros.
Segons es desprèn de la sentència, també podrien denunciar l'Ajuntament els veïns, atès que el Suprem el culpa de no haver desenvolupat el planejament previst al sector quan tocava, la qual cosa hauria estalviat molts problemes (vegeu el text de sota).
El mapa «és il·legal»
Galvan va presentar el recurs contenciós per infracció de la normativa estatal contra el Mapa de Capacitat Acústica de Manresa (aprovat pel ple el 15 de març del 2015) el gener del 2016. Quatre anys després, el Tribunal Suprem ha resolt que el mapa «és il·legal», i alhora desautoritza una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que l'abril del 2018 va tombar el recurs de PYMSA contra el mapa. L'empresa hi va presentar recurs de cassació, que està per resoldre.
El mapa estableix que la finca de PYMSA té una qualificació B1, corresponent a àrees on coexisteixen sòl d'us residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existent. «Nosaltres dèiem que aquesta qualificació era errònia perquè és un sòl industrial», on, per tant, s'havia de poder fer més soroll i al qual corresponia la qualificació C2, que és la que es dona a les àrees amb predomini de sòl d'ús industrial.
Remarca que, a l'hora de fer la zonificació per establir els nivells d'immissió sonora, «l'Ajuntament hi volia incloure tota l'illa perquè, d'aquesta manera, guanyava l'ús residencial». PYMSA no hi estava d'acord i el Suprem li ha donat la raó quant al fet que l'àrea acústica s'ha de delimitar per parcel·les que tinguin una lògica damunt del terreny. A la parcel·la que defensa l'empresa també hi ha habitatge, però representa el 19% respecte el 81% de l'ús industrial, fet que implica que s'hi pugui fer més soroll.
L'advocat fa notar que, «una vegada el Tribunal Suprem diu que l'àrea acústica de PYMSA ha de ser de color vermell, que és el dels polígons industrials [C2], hem de veure com afecta les parcel·les adjacents, i aquí és on sorgeix la qüestió més important de totes: l'Ajuntament haurà de modificar el Mapa de Capacitat Acústica». No només haurà de pintar de vermell la parcel·la de PYMSA sinó que «les adjacents les haurà de qualificar com a mínim com a B1 o B3 [àrees amb predomini de sòl d'ús terciari]». És el cas dels fronts de façana dels edificis del carrer de les Jorbetes veïns amb l'empresa, que ara són A4 (àrees amb predomini de sòl d'us residencial) s'hauran de qualificar com a B3, i la resta de parcel·la com a B1. Per què? «Perquè la llei diu que no es pot passar d'una C2 a una A4». Ha de ser progressiu. Apunta que, abans del mapa definitiu, l'Ajuntament va qualificar les façanes d'habitatge esmentades com a B1, «que li permetien a PYMSA fer més soroll, i no sabem per què, i aquí ve l'arbitrarietat de l'Ajuntament, va acabar qualificant-les com a A4, que és la més rigorosa, la típica d'un habitatge», si bé «confronten amb una activitat industrial sorollosa».
El mateix cas a Lipmes
La mateixa situació de PYMSA es dona en la indústria Lipmes, a l'avinguda de les Bases de Manresa, també qualificada al mapa com a B1 i no com a C2. Per a Galvan, «si l'Ajuntament vol convertir-se en una administració exemplar, hauria de modificar el mapa i restablir-lo d'acord amb el criteri que estableix la sentència del Tribunal Suprem» no només a la parcel·la de PYMSA i adjacents sinó també a l'esmentada de Lipmes.
