L'Ajuntament ha entomat amb resignació la sentència del Suprem sobre el Mapa de Capacitat Acústica de Manresa, que dona la raó a l'empresa Postes y Maderas SA (Pymsa). Per una banda, es mostra «disposat» a acatar el canvi que indica la sentència quant a la zonificació de la parcel·la on és Pymsa i, per l'altra, no descarta, «si és necessari, retornar els imports» de les multes que va interposar a l'empresa -de més de 30.000 euros- per fer més soroll del que li permetia el mapa abans de la sentència, segons els mesuraments que es van fer. Remarca que, en tot cas, sempre ha actuat per protegir la salut de la ciutadania, que «és un bé superior a preservar i una obligació de l'Ajuntament, amb independència d'altres consideracions legals».

La sentència del Tribunal Suprem anul·la la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el 2018 va declarar conforme a dret el Mapa de Capacitat Acústica de Manresa en el punt relatiu a la parcel·la ocupada per les instal·lacions de Pymsa, després que l'empresa hi presentés un recurs contenciós, el 2016, un any després que s'aprovés al ple.

L'Ajuntament fa notar que, tot i que està «disposat a portar a terme la modificació de la zonificació» de la parcel·la de Pymsa, que passarà de la zona B1 (coexistència de sòl d'ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents) a C2 (predomini de sòl d'ús industrial), «hi ha certs dubtes, atès que la sentència es limita a pronunciar-se respecte a la parcel·la objecte del plet, però no sobre les de l'entorn, i per tant caldrà veure com afecta les finques confrontants». Per aquest motiu, recorda que pot sol·licitar una ampliació del termini per portar a terme els canvis en la zonificació. Un termini addicional als dos mesos ordinaris que indica la llei que està per determinar.

Sobre les finques confrontants, el que l'empresa considera lògic, com va explicar el seu advocat, Lluís Galvan, a Regió7 (vegeu edició de dimarts) és que els fronts de façana del carrer de les Jorbetes es qualifiquin com a B3 (àrees urbanitzades existents afectades per sòl d'ús industrial). En el cas que l'Ajuntament les vulgui qualificar com a B1, Galvan adverteix que generaria un «incident en l'execució de la sentència» que hauria de resoldre el Suprem.

Denúncia per danys i perjudicis

Com va avançar Regió7, l'empresa podria denunciar l'Ajuntament per danys i perjudicis pel fet d'haver renunciat a una part de la seva producció (el tractament de la fusta amb creosota) basant-se en el mapa acústic. Sobre aquest tema, l'Ajuntament fa constar que «va renunciar voluntàriament a la llicència per al tractament amb creosota», i recorda que és una substància que, «si se'n fa una utilització incorrecta, podria tenir efectes nocius en la salut de les persones». Dit amb altres paraules, està considerat un possible agent cancerígen. D'aquí les queixes del veinat de l'empresa des de fa més 40 anys, juntament amb les relatives a les pudors i el soroll.

El consistori afegeix al tema de la renúncia que «molt probablement hi podria haver influït l'obertura d'unes diligències d'investigació de la Fiscalia de Medi Ambient el 2016 [fruit d'una denúncia dels veïns], actualment en seu judicial, així com la ferma actuació de l'equip de govern de l'Ajuntament de Manresa d'aleshores, dins de les seves competències, vetllant perquè l'empresa complís amb les seves obligacions».

Encara sobre aquest aspecte, fa notar que l'any 2017 va realitzar «un intens i curós acompanyament a l'empresa per mirar de trobar ubicacions alternatives per a la seva activitat amb creosota. Aquest acompanyament es va traduir en gestions i visites amb alts responsables del departament de Territori i Sostenibilitat i també de diversos municipis. D'altra banda, empresa i Ajuntament van planificar una carència en el cessament de l'activitat, per evitar un impacte econòmic d'aquest tancament». Les converses van ser a l'estiu i es va acordar que deixés d'utilitzar la creosota al cap de mig any, el desembre de 2017.

El pla de millora urbana pendent

La sentència retreu a l'Ajuntament que no desenvolupés el Pla de Millora Urbana Mossèn Vall, pendent d'executar, que hauria suposat el trasllat de Pymsa que tan desitgen els veïns. L'Ajuntament manresà hi respon dient que «la situació de crisi econòmica ha fet aturar durant més de deu anys el desenvolupament de plans urbanístics, a Manresa i al conjunt del país».

La gènesi del mapa

«L'elaboració del mapa acústic», recorda el consistori, «es va encarregar als serveis tècnics de la Diputació de Barcelona» l'any 2011, que «va contractar els treballs a una empresa especialitzada en la matèria. Seguint criteris tècnics, les zones d'ús industrial que actualment es troben situades en zones pròximes a espais residencials foren classificades totes elles com a zones de sensibilitat acústica moderada de la classe B1 i els edificis d'habitatges confrontants com a zones de sensibilitat acústica alta de la classe A4 [predomini del sòl d'ús residencial]. Aquest criteri, estrictament tècnic, s'ha aplicat a tota la ciutat i afecta no només a Pymsa, sinó també altres activitats industrials». A més a més, assenyala, «les zones de capacitat acústica de la classe C2, la que Pymsa demanava per a la seva parcel·la, es van considerar només en els polígons industrials, no per a parcel·les industrials aïllades situades a la trama urbana de la ciutat».

Davant la interposició del recurs contenciós administratiu de Pymsa, l'Ajuntament va sol·licitar un informe tècnic a la Diputació sobre la qüestió, informe que «va corroborar que, atenent a la metodologia i els criteris de zonificació acústica, es considerava adequada la zonificació establerta per a l'empresa Postes y Maderas SA. Aquest informe fou aportat com a prova en el recurs davant la Sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i aquesta va fallar a favor de l'Ajuntament».