La mort sobtada, ahir, de Rosa Argelaguet IsantaRosa Argelaguet Isanta (Sallent, 5 d'agost del 1958) als 61 anys com a conseqüència d'un vessament cerebral va causar una gran commoció a Manresa i a Sallent, localitat on vivia. Argelaguet era la directora de l'EPSEM-UPC de Manresa Abans, del 2011 al 2019, va formar part del govern sallentí com a primera tinent d'alcalde pel PSC, fins al 2017, en què va decidir abandonar aquest partit. Anteriorment, del 2003 al 2011, va integrar el govern manresà del PSC com a regidora d'Universitats. Primer, amb Jordi Valls i, quan aquest va plegar, amb Josep Camprubí.

Ahir a la tarda, a partir del moment en què es va confirmar la seva mort, les expressions de condol van ser una constant. Argelaguet, doctora en Enginyeria Industrial, era filla d'un enginyer i d'una enginyeria, la petita de cinc germans i una persona molt coneguda i amb un caràcter que encomanava alegria i optimisme. Casada amb el fotògraf sallentí Joan Maria Llenas, deixa dues filles, la Laia, de 35 anys, que la va fer àvia fa quatre anys, i l'Alba, de 29.

Dilluns no va poder fer les tasques que tenia previstes perquè no es trobava bé. Dimecres, quan la van ingressar, no va poder assistir al ple municipal de l'Ajuntament de Sallent. Ahir, la seva mort va agafar tothom de sorpresa.

L'empenta a la UPC

Quan va agafar el càrrec a la UPC, Argelaguet ho va fer en un moment delicat per a l'escola pel que fa a alumnat. Amb la seva empenta la va saber impulsar cap endavant de manera important gràcies a la implantació de dos graus únics a l'Estat -el de Sistemes TIC, que va liderar des del principi, i que va guanyar el 17è Premi a la Qualitat en la Docència Universitària convocat pel Consell Social de la UOC; i el d'Automoció.

També va ser la ideòloga de la festa de graduació dels alumnes al teatre Kursaal amb la idea d'obrir la Politècnica a la ciutat, i va aprofitar, amb la mateixa finalitat, els actes per commemorar el 75è aniversari del centre, el 2018. Per exemple, donant molta més visibilitat a l'edifici de l'avinguda de les Bases de Manresa amb la instal·lació d'unes grans lletres UPC davant de l'entrada.

Si hi ha una persona que coneixia Argelaguet, aquesta és Imma Martínez, membre de l'equip directiu de la UPC de Manresa, que ahir a la tarda es van reunir de segida en saber la notícia. Nascuda a Monistrol de Montserrat, Martínez va coincidir amb Argelaguet fent 5è de batxillerat a la desapareguda Badia Soler de Manresa i la seva mútua afició per les ciències les va fer amigues de per vida.

«Capacitat d'aglutinar»

«Hi ha persones que transmeten vitalitat, empenta, ganes de fer, il·lusions. La Rosa era així», recordava ahir. Animades pel professor Joan Segarra, totes dues van fer el pas d'estudiar l'Enginyeria Tècnica a la Politècnica de Manresa, els dos primers anys, on van ser les úniques noies, i a Terrassa, el tercer any, on van fer seguidament l'Enginyeria Electrònica. Va ser el mateix Segarra, ja finat, qui les va fitxar per impulsar l'Enginyeria Electrònica a Manresa, el curs 83-84. La sallentina va fer el doctorat en la branca d'automatització i control industrial0. La seva tesi es va titular «Estudi de límits de prestacions i robusteses de controladors lineals amb estructura fixa».

Martínez, molt emocionada, rememorava les hores d'estudi amb Argelaguet, que va casar la seva filla. «Era una persona amb qui pots confiar», que donava molt valor a l'amistat i «amb capacitat d'aglutinar». Com a directora de la UPC, destacava la feina que va fer per obrir el centre a la ciutat.

«A la classe era la número 1»

La senadora sallentina d'ERC Mirella Cortès coneixia Argelaguet des del parvulari i va anar a l'escola Vedruna amb ella fins a 4t de batxillerat. «Estem aclaparats», confessava. Amb Argelaguet no només compartien amistat sinó també afició pel teatre a l'elenc teatral del poble, del qual encara formaven part tot i haver-ho deixat per les seves respectives responsabilitats. D'ella en feia ressaltar que el primer que en rebia «sempre que ens trobàvem era una abraçada i un somriure». Rememorava que, de petites, «a la classe era la número 1, intel·lectualment parlant. Era molt espavilada, molt intel·lectual, molt riellera. Mai no estava de mal humor. Ni que les coses li anessin malament, sempre trobava un motiu d'optimisme per tirar endavant».

Malgrat que políticament eren contrincants, «mai no havíem deixat de ser companyes ni de parlar. Al contrari». Com a regidora, explicava que Argelaguet «no buscava mai l'enfrontament personal. Sempre mirava de solucionar les coses a través del diàleg, i era una bona mediadora».

L'alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, també es va mostrar corprès per la pèrdua. «Des del primer moment, amb la Rosa hi va haver bona relació i entesa en el tema personal, deixant de banda les discrepàncies polítiques. Estava superimplicada en la vida política i associativa». Comentava que no va anar al ple de dimecres «i ningú no va saber per què».

Treballar sense fer soroll

David Saldoni, cap del grup municipal de JxCat a Sallent, del qual formava part Argelaguet, que a final del 2017 es va donar de baixa del PSC, on feia més de vint anys que militava, remarcava molt afectat que «ha estat una persona de conviccions polítiques fortes. Sempre ha defensat el progrés del nostre poble». Afegia que «m'ha ensenyat a treballar sense fer soroll» i que «no li agradaven les discussions. Quan hi havia un problema gran, preferia abaixar el to i trobar el comú denominador; intentava posar pau». També s'hi va referir com a una persona «positiva, carinyosa i atenta».

En la seva època com a regidora a l'Ajuntament de Sallent, Argelaguet, que va ocupar diverses carteres, va apostar per la ràdio i hi va fer grans inversions i també va impulsar les AMO (Assemblea Municipal Oberta) i va establir la fibra òptica a la localitat.

També la van voler recordar l'exalcalde de Manresa Josep Camprubí i l'actual, Valentí Junyent. El primer s'hi va referir com una persona «alegre, afable, amb qui podies parlar de tots els temes amb profunditat». Durant el seu mandat, esmentava que la finada va tenir un paper important per tirar endavant la residència universitària. Junyent, molt colpit per la notícia, que li va comunicar personalment el rector de la UPC, Francesc Torres, va destacar que «l'entusiasme que hi posava» ha permès donar un impuls a la universitat a Manresa». Va afirmar que «és una pèrdua per al territori, no tan sols per a la universitat, que costa de pair. El moment i les circumstàncies la fan més dura».

Acte suspès

Ahir, amb motiu de la inesperada mort de la seva directora, la UPC va anunciar la supensió de l'acte d'inauguració d'aquesta tarda de l'exposició sobre les matemàtiques que acull el Museu de la Tècnica de Manresa.

El Consell Comarcal del Bages va voler expressar el seu «més sincer condol» per la mort de la directora de l'EPSEM i va voler posar en valor la seva figura com a «enginyera experta en sistemes i automàtica, que va impulsar el grau en Enginyeria de Sistemes TIC a Manresa i havia defensat projectes del territori com el Geoparc de la Catalunya Central».