El nombre de persones que pateixen fam al món segueix augmentant any rere any. Més de 820 milions de persones -una de cada nou- no disposen d'aliment suficient, segons el darrer informe L'estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món, elaborat anualment per la FAO i el Programa Mundial d'Aliments.

Aquest increment significa retrocedir fins als nivells de fa una dècada i respon principalment a tres factors interrelacionats: l'aparició i intensificació dels conflictes armats; els efectes del canvi climàtic (fonamentalment greus sequeres, però també inundacions), i la pujada dels preus dels aliments bàsics.

Al continent africà, la zona del Sahel és una de les més afectades. Es tracta d'una ecoregió semiàrida de transició entre el desert del Sàhara, al nord, i la sabana sudanesa, al sud. De clima molt extrem, presenta una gran deficiència d'aigua i actualment es troba en procés de desertificació.

El cas de Mali i Mauritània posa de manifest aquesta realitat: una gran part de la població de tots dos països no disposa d'aigua a l'abast per al consum humà, i la producció agrícola no és suficient per cobrir les necessitats alimentàries globals, el que suposa greus complicacions des del punt de vista nutritiu, de salut i econòmic.

Les dones, en desavantatge

Les dones són un dels segments de la població més perjudicats. A les zones rurals tenen menys probabilitats que els homes de poder accedir als recursos productius. I és que, tot i que juguen un rol predominant en la producció alimentària mundial, posseeixen menys del 20% de la terra i només reben el 5% dels serveis d'extensió agrícola a escala mundial.

En aquest context se situa la feina de l'Associació Catalana per la Pau. Dintre de dos dels eixos d'acció principals de l'entitat, com són la defensa del dret a l'alimentació i l'apoderament de les dones, s'estan fent projectes que contribueixen a lluitar contra la inseguretat alimentària i la fam, capacitant les camperoles i afavorint el seu control sobre els recursos bàsics: ter-ra, aigua i llavors.

A Mali, concretament, i en coordinació amb l'Association Malienne de Solidarité et de Coopération Internationale pour le Développement (AMSCID), s'hi du a terme un programa de construcció i de rehabilitació de pous i horts al Cercle de Yélimané, al sud del país. Els pous són un element indispensable per assegurar la supervivència de la gent. La seva rehabilitació i construcció permet assegurar el conreu dels horts de forma permanent al llarg de l'any i contribueix a incrementar la qualitat del sòl, degradat per les condicions climàtiques.

Els pous també ajuden a obtenir una alimentació més diversificada, fet que repercuteix en la salut. En darrera instància, obren el camí a un augment dels ingressos de les horticultores, ja que poden vendre els excedents de producció als mercats locals.

A Mauritània, i amb la col·laboració de l'entitat local El Karamat, es treballa a la població de Gatt Teydouma (Hodh el Gharbi) per mitjà del desenvolupament agropecuari i l'apoderament de les dones haratines (antigues esclaves o les seves filles) a través de l'horticultura i la ramaderia.

Fins ara, s'han augmentat i diversificat els rendiments agrícoles a partir de l'ampliació de la superfície conreable. Les dones han rebut formació en tècniques de conreu, higiene, seguretat nutricional i comercialització, i se les ha dotat de llavors de productes adaptats al medi, així com de bestiar per complementar l'agricultura amb la ramaderia.

D'altra banda, les economies familiars han millorat gràcies als excedents productius, que són introduïts als grans mercats regionals, als petits mercats populars i a les botigues comunitàries.Paral·lelament, el programa ha format les dones en diferents àmbits, com la gestió associativa i cooperativa, que, a la llarga, ha contribuït a potenciar-ne la participació i protagonisme en la gestió dels afers comunals i municipals.

La contribució de Manresa

L'Ajuntament de Manresa contribueix amb el seu finançament a l'execució dels projectes que porta a terme l'Associació Catalana per la Pau a Mali i a Mauritània mitjançant una convocatòria de subvencions de concurrència pública. Amb aquesta convocatòria es dona resposta a propostes que lideren les mateixes organitzacions del sud i que promouen el capital humà i social, així com la sostenibilitat dels projectes i l'aprenentatge compartit entre ONGD del nord i del sud.

(*) Responsable dels projectes a l'Àfrica de l'Associació Catalana per la Pau.