Sis grups especialitzats en la recreació històrica amb el màxim rigor, amb més de 40 participants, faran possible la 3a edició de la trobada de recreadors històrics de la Fira de l'Aixada. Enguany, la fira tindrà lloc els dies 29 de febrer i 1 de març, de les 10 del matí a les 9 del vespre tots dos dies.
Amb el nom de «Civitas», la proposta de recreació al carrer del Balç vol ser com «un llibre d'història en viu», va definir-ho, ahir, una de les seves impulsores, Xisca Lliteres, de l'Oficina de Turisme de Manresa. Gràcies als recreadors, els visitants viatjaran a la societat medieval de final del segle XIII i inici del XIV.
A «Civitas» (ciutadania), que serà d'entrada lliure els dos dies de la fira, d'11 del matí a 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre, «s'hi veuran representats els diferents estaments socials» i «els grups culturals que es podien trobar en una ciutat: cristians, jueus i andalusins, que explicaran com vivien, com es vestien, com treballaven i com convivien», va explicar Lliteres en la presentació.
Els grups que faran les recreacions, un més que l'any passat i amb el doble de participants, seran: Gesta Regnorum, amb membres de Múrcia, Catalunya, València i Astúries; Aur-Art, arribats de la zona de Castelló i del sud de Catalunya; Compagnia di Santo Giuda, amb membres de diversos punts del territori català; Héroes legendarios, provinents de Saragossa, que és un dels grups lligats a l'Associació nacional de recreació d'equitació històrica; Hospitalers de Santa Maria de Sales, de Catalunya; i representants d'Aliger Ferrum, de València.
Joan Orriols, de l'Associació Manresa de Festa, responsable de l'Aixada, va remarcar la consolidació de la plaça Gispert com a espai de la fira, que acollirà l'exhibició d'aus rapinyaires (que l'any passat era a la plaça Serarols), i on repetirà l'exhibició d'esgrima antiga, amb exposició d'armes inclosa. Va anunciar que també s'incorporarà al mercat medieval la reurbanitzada Baixada dels Drets, que s'engalanarà, tot i que, llevat d'algun espectacle itinerant que hi pugui arribar, no hi haurà parades ni cap actuació. Això sí, es convidarà els establiments que hi ha a sortir al carrer.
Orriols va apuntar que s'ha posat un èmfasi especial en les activitats infantils, que es repartiran bàsicament entre el parc de la Seu (tir amb arc, taller per veure el procés d'elaboració de la farina partint d'una panotxa, elaboració d'una figura de sabó...) i la Plana de l'Om, on repetirà la granja i la passejada amb ponis, que l'any passat van tenir molta requesta en aquest espai del Centre Històric.
«Més que consolidada»
Al seu entendre, a manca de dos anys per celebrar el primer quart de segle, la fira medieval està «més que consolidada». Prèviament a ell, la regidora de Cultura i Festes, Anna Crespo, ja havia apuntat aquesta idea afirmant que «té una base sòlida que no demana grans sacsejades», tot i que cada any hi hagi petits canvis per evitar la monotonia. Com a exemple de solidesa, va posar que s'han rebut 321 sol·licituds per poder-hi tenir una de les 200 parades que es repartiran pel territori de la fira. Ella també va esmentar l'interès de la Gispert per ser a la fira.
Crespo va esmentar que al programa de mà compartit amb la Festa de la Llum, que aquests dies està arribant a les llars -també n'hi ha un només de l'Aixada-, s'ha inclòs una explicació a cura de l'historiador Francesc Comas sobre la redotació de la Seu, de la qual fa mil anys aquest 2020. La redotació, com ha explicat aquest diari en anteriors edicions, va consistir en la fixació de nou dels límits del terme de Manresa i de la parròquia romànica de l'església de Santa Maria (la Seu) sobre la qual es va aixecar després la gòtica.
Justament la Sala Gòtica de la Seu acollirà el 27 de febrer, a les 7 de la tarda, una activitat organitzada per la Fundació Turisme i Fires de Manresa -responsable de la trobada de recreadors històrics-, juntament amb el Centre d'Estudis del Bages i la Seu. Unes píndoles històriques amb el títol «Burgesos, menestrals, pagesos i marginals: la Manresa del segle XIV», a càrrec de l'arxiver de Manresa, Marc Torras, què parlarà del poder local; la historiadora Raquel Valdenebro, encarregada d'explicar la diversitat de grups socials, i el també historiador Josep Alert, que s'aproparà a un dels importants grups socials que vivien a la nostra ciutat: els jueus manresans. Les xerrades seran un pròleg perfecte per a «Civitas».
