Fontal deixa el que ha estat l'epicentre de l'activitat funerària manresana aquest segle i el final del passat, el carrer del Bruc, i el seu trasllat, al polígon de la Plana del Pont Nou, dona peu a repassar les ziga-zagues i turbulències d'un servei tan bàsic com especialment sensible per a la ciutadania.

Primer de tot toca recordar que Fontal, avui inserida dintre del grup Mémora, és una contracció dels cognoms Fontanet i Alcañiz.

Va néixer l'any 1982, a petició de l'Ajuntament de Manresa -que pretenia regular el sector- de la fusió de les funeràries Fontanet i Alcañiz. Quatre anys després, el 1986, quan el consistori li va concertar el servei funerari de la ciutat van començar a aparèixer divisions internes entre les dues nissagues i una pluja de denúncies d'Alcañiz contra Fontal -que controlava la majoria d'accions- per malversació de fons i estafes (vegeu Regió7 del 4 de desembre del 1997).

L'any 1992 l'empresa va ser absorbida pel grup espanyol Eurofuneraria, que el 1997 va passar a la companyia Stewart, amb seu a Miami. L'1 de gener del 1997 va perdre oficialment el monopoli del mercat mortuori. Aquí s'obre un altre capítol de la història. Fontal ja estava desmanresanitzada, amb Jaume Fontanet pare fora després de vendre's totes les accions que tenia de l'empresa i el fill homònim que només conservava en aquell moment una petita participació simbòlica. Per l'altra banda, la família Alcañiz va tornar al mercat funerari el setembre del 1997 mitjançant Funerària del Bages, que va obrir un tanatori amb tres capelles a la Pujada Roja, al número 250 de la carretera de Vic.

Fontal va monopolitzar entre 1986 i 1997 el mercat funerari de Manresa. La liberalització del sector per part del govern del Partit Popular va trencar aquesta situació. Després que Funerària del Bages saltés al mercat, ho va fer Fontanova el 1998. I d'una manera força reveladora de la picabaralla entre funeràries. Va obrir al carrer del Bruc, just al costat de Fontal. Ho va fer amb el nom de Fontanova de Fontanet i Sunyé. Era la tercera empresa del sector a Manresa després de Fontal i Funerària del Bages i obria amb quatre sales de vetlla, una de les quals doble.

S'havia d'anomenar Fontanet-Sunyé, però la multinacional Stewart, va presentar un contenciós per impedir que aquest cognom es pogués vincular a una altra empresa que no fos Fontal. El canvi va ser anomenar-la Fontanova de Fontanet i Sunyé.

Jaume Fontanet fill va ser administrador de Fontal -en substitució del seu pare- entre els anys 1988 i 1992, quan va ser comprada pel grup madrileny Eurofuneraria. Després d'intentar infructuosament tornar a aconseguir el control del negoci del qual el seu pare havia estat cofundador va fundar la nova societat amb Alfred Sunyé.

Fontanova va obrir just al costat de Fontal argumentant que aquell carrer era l'únic lloc on hi havia facilitat per obtenir la llicència amb rapidesa. Vint-i-dos anys després en marxa Fontal.

Un quart actor en discòrdia al panorama funerari actual és Eternam Serveis Funeraris, de l'empresari Aureli Sánchez, concessionària que promou un equipament amb tanatori i crematori al costat del cementiri de Sant Fruitós, i que pressiona per a la liberalització real del sector mitjançant l'associació Esfune.