«Amb una sabata i una espardenya, però amb molta il·lusió», la Fundació Universitària del Bages va posar en marxa els estudis d'infermeria a la segona planta de l'edifici de les Saleses, l'actual casa Flors Cirera. D'això fa 30 anys, rememora Imma Ubiergo. Va ser una de les primeres quatre persones implicades en aquest projecte que va començar el 1990 amb 65 alumnes. Ara la FUB-UManresa en té més de 1.700 i a més a més forma part de la UVic-UCC. Ubiergo va deixar la seva professió d'infermeria per exercir la docència i, a poc a poc, es va anar implicant en la gestió de la fundació universitària. 30 anys després ho deixa. Es jubila. Va formar part de l'equip docent de la FUB des de la seva creació, va ser responsable de Ciències de la Salut fins al 2013 i adjunt a direcció fins ara. Explica que buidant i endreçant el despatx que acaba de deixar li han passat pel davant tot d'històries i situacions viscudes durant tot aquest temps.

Deuen haver sigut uns dies d'emocions...

Són molts anys de moltes vivències i d'experiències compartides. Jo crec que la qüestió és que marxar de la FUB no és fàcil. Té una implicació personal tot i que en aquest cas ha sigut una cosa totalment volguda. La vaig demanar jo. Fa gairebé un any que en vam començar a parlar. Llavors ho veies lluny, però l'any ja ha passat.

Diu que és una decisió volguda. Per què?

És una decisió personal i també professional. Marxo satisfeta i tranquil·la amb la feina que s'ha fet. Per a mi era important poder marxar en un moment en què puc dir que ho he donat tot i ara penso que és el moment de fer un canvi. I llavors hi ha coses que han vingut afegides, com que el mes que ve seré àvia tot i que això no ho sabia fa un any [riu].

Després de 30 anys al món universitari, què farà?

Molta gent em demana de fer coses. Jo de moment voldria fer un parèntesi. Parar. Segur que faré alguna cosa o altra. No m'estaré pas tot el dia a casa. Però sobretot faré coses que em vinguin de gust.

Què li agrada fer a Imma Ubiergo?

Dedicaré molt més temps del que he fet fins ara a la família. M'agrada molt la muntanya. Suposo que com a tothom, també m'agrada estar amb els amics i no ho pots fer tant com voldries...

Per què va deixar infermeria per dedicar-se a la docència?

De professió de base soc infermera. Personalment em va marcar molt. Estàs en contacte amb les grans qüestions de la vida. Acompanyes parteres a parir i persones a morir. M'ha ajudat a formar-me i a tenir una base de vida. Van ser 12 anys. Justament va sortir a Regió7 un anunci que a Manresa s'obria una escola d'infermeria i que es buscaven professors. M'hi vaig presentar convençuda que no m'agafarien, i que si ho feien ja m'ho rumiaria. A vegades les coses et venen per causalitat. Era un repte. És una etapa que passes amb gent jove en etapa formativa. Tens la sensació que a part de les assignatures tens coses importants per transmetre i que voldries encomanar. Va ser molt enriquidor. Vam pencar moltíssim. Després de mica en mica em vaig anar posant més en l'àmbit de la gestió.

S'imaginava que el projecte que va començar a les Saleses acabaria on és ara?

Mai. D'entrada pensava que anava a treballar a una escola d'infermeria i que això s'acabava aquí. Quan vam començar érem 4 persones: una directora, dues professores i una administrativa. Vam començar un 1 de setembre. Encara no teníem ni taula de despatxos i els alumnes havien de començar l'1 o el 2 d'octubre. Va ser crear-ho tot de zero. Si en aquell moment m'haguessin dit que ara la FUB seria això... Impensable del tot.

Quins creu que han sigut els moments clau d'aquests 30 anys?

El primer seria el 1990, que és quan obrim. Com aquell qui diu amb una sabata i una espardenya, però la il·lusió va suplir totes les mancances. Per a mi un altra moment clau va ser el 2002, quan vam venir a l'edifici de la FUB. Per primera vegada tens la sensació que estàs treballant en una universitat, perquè fins llavors era en diferents llocs. Professionalment, també el 2002, vaig agafar la direcció de Ciències de la Salut. Un altre salt va ser quan el 2012 es va obrir la Clínica Universitària.

I llavors arribaria la federació universitària amb Vic...

El 2014. Va ser un moment molt important. No va ser fàcil. Ens vam haver de sentir moltes vegades que no ens refiéssim de Vic. A les reunions no gosaves dir segons què. Possiblement l'acord hauria pogut ser més ambiciós, però vam arribar a uns mínims en què uns i altres ens hi sentíssim còmodes i a partir d'aquí començar a treballar i tirar endavant. Una cosa que va aportar l'acord van ser els estudis de Medicina el 2017. Nosaltres no ens imaginàvem que a Manresa podríem tenir Medicina. Aconseguir el grau no va ser gens fàcil.

Respecte de les negociacions per l'acord universitari. A Vic també els hi devia fer respecte?

Tot això ens ho hem explicat després. A Vic també els deien que anessin amb compte amb aquests de Manresa. Que teníem la capitalitat al cap. Jo ho vivia com una responsabilitat de dir que no fem segons quin disbarat que hipotequi el futur de la institució. Són decisions molt importants.

Com eren les reunions?

Feia riure perquè eren com una mica secretes. En moltes ens trobàvem a Barcelona. Ni a casa d'un ni a casa de l'altre. Hi havia una assessoria especialitzada que ens ajudava. Hi va haver algun moment en què vam estar a punt de dir que no ens enteníem i que ho deixàvem córrer. Però hi vam tornar. Mirant enrere i veient el que ens ha aportat tots aquests anys, penso que vam fer molt bé.

Té sentit una UVic-UCC?

Tot el sentit. És una universitat que demostra que a la Catalunya Central també hi ha matèria grisa. Una universitat no deixa de ser un punt de coneixement, una atracció de talent. No tindria sentit que Vic intentés fer una universitat potent, i Manresa una altra. Som massa a prop per estar d'esquena. Sumem i ja no som la universitat més petita de Catalunya.

El seu moment més difícil?

Va ser el 2004. Vam tenir una davallada d'alumnes molt important. No només a Manresa, sinó a tot el sistema universitari català. Però nosaltres no som una universitat pública. Vam valorar com la FUB podia continuar endavant i vam prendre la decisió de prescindir de dues persones de l'equip d'infermeria. A part de la implicació professional també n'hi havia de personal. És el que s'havia de fer, però tenia conseqüències amb gent molt implicada en la institució.

Com s'imagina la FUB-Umanresa d'aquí a 10 anys?

Creixent. No només en quantitat sinó en qualitat. S'ha fet una aposta molt forta per la recerca i això aporta molt valor. No som una universitat gran i per tant hem de buscar ser bons en determinades coses per poder-ne ser referents.

Li voldria demanar com veu Manresa...

És la meva ciutat. El que no veig és això que a vegades es diu que és grisa. Me l'estimo amb tots els colors que té. Tampoc és que li trobi a faltar color, sinó que nosaltres mateixos creguem que és una ciutat amb molt potencial.